BAGES, Josep i Jordi ROMERO, Fot-li que és de Reus. 100 ganxets i ganxetes per donar i vendre, Valls, Cossetània Edicions. 2018
Quan vaig anar a Reus,
després del confinament per la pandèmia del Covid-19, vaig veure a les
llibreries i quioscs un llibre flamant, amb un títol molt original i d’uns
autors molt coneguts: Fot-li que és de Reus2,
una expressió que els reusencs coneixem de sempre, tot i que, si em
preguntessin el seu significat exacte, potser dubtaria: és una expressió dels
de fora per demostrar que a nosaltres se’ns pot fastiguejar perquè som febles?
O més aviat és un signe identitari que demostra fortalesa dels reusencs envers
els altres? No ho sé, però és un títol molt ben trobat, perquè a qualsevol
reusenc, a qualsevol ganxet o ganxeta, li
cridarà l’atenció i, ple de curiositat, el comprarà o, si més no, el fullejarà.
Però jo, vaig anar a la
Gaudí, que és la meva llibreria de sempre, i vaig demanar el primer volum,
perquè els volia llegir per ordre.
En arribar a casa, vaig
obrir-lo amb ganes de saber qui serien els cent ganxets o ganxetes triats. Amb grata sorpresa vaig veure que hi sortia el meu
germà Pere com a il·lustrador fent tàndem amb la M.Àngels Ollé; coneguts meus,
amb qui he tingut relació de joventut, de teatre, de llibres, de Radio, de
cinema, com el Quimet Sorio, el Venanci Bonet, el Salvador Palomar, l’Ezequiel i
el Josep M. Gort, La Montsant Fonts. Filles o fills d’amics o coneguts meus,
com l’Anna Priscil·la Magriñà, els germans Suárez-Baldrís, la M. Lluïsa Amorós.
L’actual alcalde Pellicer, l’anterior Lluís-Miquel Pérez, i l’Abelló, que ho va
ser quan jo feia pocs anys que havia deixat la ciutat. Personatges famosos com
l’Ernest Benach i el Xavier Grasset o coneguts de Reus, de tota la vida, com el
decorador Emili Argilaga, el Tomàs Barberà de la papereria del Mercadal, el
Xavier Filella, ex director de IMAC i ex president del Centre de Lectura, l’Enric
Tricaz de la Radio, el Bertran Serra del Bravium. Noms que em sonen a mi, com
la M. Dolors Sardà Lozano, l’Antoni Zaragoza Mercadé, el Pep Macaya, la Mariona
Quadrada o el famós Ariel Santamaria...
I d’altres que no em
sonaven o que són molt joves i, per tant, jo ja no he pogut conèixer, però que
m’ha agradat saber d’ells, perquè m’ha confirmat que Reus té molta gent il·lustre,
digna de ser consignada en un llibre. Ara, quan torni a la meva ciutat,
compraré el segon volum, que segur que portarà més gent coneguda.
Setembre
2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada