LLEGIM?

ZOLA, Emilio, Germinal, Barcelona, Ed. Zeus. 1973

Llibre molt cru sobre les dures condicions del treball d’homes, dones, nens i nenes al fons d’una mina. A més d’aquestes dures condicions s’hi afegeix la pobresa extrema que els porta a passar gana.

L’autor ho explica centrant-se en el protagonista, Etienne Lantier, que arriba a la mina per buscar feina ja que ha hagut de deixar la seva a causa d’una baralla amb el seu capatàs. Anava begut i se’ns diu que ell és conscient que el persegueix l’estigma familiar de l’alcoholisme.

L’accepten a la mina, comença a treballar-hi i a relacionar-se amb les persones i famílies d’aquella miserable comunitat.

S’hostatja a l’alberg de Rasseneurs, on van els miners a passar l’estona. Allí  contacta amb Souvarine, un anarquista rus, i té xerrades amb ell i l’amo sobre la necessitat de rebel·lar-se contra la companyia que els explota. Ell, imitant a Sauverine, llegeix molts llibres i es va formant i, animat per l’activista company de l’antiga feina -Pluchart- anima els seus companys a iniciar una vaga, que serà un pols amb els burgesos propietaris.

Resisteixen força temps i els ricatxos perden molts diners, però no cedeixen a concedir-los més sou. Finalment, l’anarquista baixa a la mina I, sense dir res a ningú, fa un sabotatge.

Quan els miners s’han enfrontat a l’exèrcit que custodiava la mina, n’han mort alguns i n’han empresonat d’altres, cedeixen i accepten derrotats les condicions inicials. Però el primer dia, mentre molts homes treballen sota terra, les fortes estacades que deturaven l’aigua, cedeixen i moren molts obrers.

Etienne se salva com per miracle després d’estar molts dies enterrat, però decideix marxar cap a París, on el reclama Pluchart per seguir lluitant per tal que la solidaritat dels obrers aconsegueixi derrotar els poderosos i començar un món nou i just.

Zola és el màxim representant del naturalisme i, com a tal, porta el realisme de les seves novel·les a les últimes conseqüències. Es fixa en la realitat més descarnada de la vida i pinta una societat miserable, deformada pel pes de les generacions que han anat treballant en condicions duríssimes, acceptant el seu destí amb resignació. D’aquesta manera, les dones es carreguen de fills que no poden mantenir i han de fer-los treballar per aconseguir un sou de misèria. Els homes, als 40 anys ja semblen vells i, malgrat estar malalts i deformats, segueixen treballant.

Ho descriu tot amb tant de detall, que no estalvia al lector cap cruesa. El relat dels fets quasi minut a minut és inquietant perquè palpes el seu viure i et planteges com pot ser que hi hagi gent que pugui suportar tanta misèria i sofriment, i que hi pugui haver gent tan mesquina, com alguns casos que explica.

També et presenta la vida dels accionistes de les diferents mines que, tot i que aquestes ja no resulten tan rentables com anys enrere, viuen molt bé i amb una confortabilitat escandalosa comparada amb la manera de viure de tota aquella gent.

Sense aprofundir gaire en la psicologia dels personatges, presenta a cada un d’ells com a prototip d’una classe.

En els diàlegs entre l’amo de la taberna, el rus i el protagonista es veu molt clar el contrast en les seves maneres de pensar: el rus és anarquista i pensa que la societat del moment s’ha de destruir per iniciar un món nou més just. En canvi, Rasseneur té clar que els obrers han de reclamar justícia, però dialogant amb els amos per arribar a un acord. Per la seva banda, Etienne, que ha llegit moltes teories, pensa que, si els obrers pressionen la Companyia, aconseguiran que els apugin el sou.

És un llibre que he llegit amb plaer per la facilitat de descripció i minuciositat de l’autor, però amb patiment a causa de la crua temàtica que tracta, la de l’entorn a les mines i els miners.

                                                                                                   (juliol de 2020)