GINZBURG, Sagitari, Girona, Edicions de la Ela Geminada (Trivium, 18), 2018
És un llibre molt amè de llegir. Està escrit des del punt de
vista de la filla de la protagonista que, en forma de narrador omniscient, ens
presenta una dona italiana una mica particular.
En poc més de cent pàgines, anem coneixent el seu món, les
seves il·lusions, els seus projectes i els dels personatges que l’envolten.
Aquesta dona, que vivia en un poblet, es delia per establir-se
a la ciutat on somnia obrir una galeria d’art i relacionar-se amb la gent de
cultura i més il·lustrada de la vila. El seu somni es compleix, troba una casa
i es trasllada amb tota la familia: la filla Giulia, casada amb un polac que exerceix de metge
sense gaire èxit, una criada jove, el pare de la qual és un borratxo misarable,
i una neboda que li ha confiat la seva cosina perquè pugui estudiar a la ciutat.
L’altra filla de la dona, que és la que dóna veu a la historia i als seus pensaments,
ja hi viu, a ciuitat. Està en un pis amb una amiga i dóna classes particulars.
Amb un to aparentment neutre, ens dóna tota una lliçó de psicologia
dels personatges. Va desgranant no només les seves intencions, sinó també els
sentiments i les reaccions dels altres.
Finalment, la protagonista fa una amiga que arriba a ser
íntima i amb qui comparteix el projecte de la galería d’art. Però finalment, un
fet desgraciat la torna a deixar sola i aïllada com al començament però amb
menys energía que abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada