PRIETO,
Pep, El mal pare, Barcelona, Llibres
del Delicte, 2020
L’Editorial Llibres del
Delicte la vaig conèixer a la passada edició de la Setmana del llibre en català,
que va celebrar-se el setembre passat al Moll de la Fusta de Barcelona.
Em vaig aturar en una
parada on una noieta jove estava fent la propaganda de dos llibres a una
parella. En va parlar tan bé, que vaig comprar-n’hi un -aquest- i vaig fer el
propòsit de llegir l’altre, Els cadàvers del candidat, de
Miquel Aguirre, que em va assegurar que era divertidíssim, res a veure amb el
que em quedava.
Només em va avançar sobre El mal pare que, quan mor aquest, els fills
tenen una sorpresa perquè s’assabenten que l’home havia tingut una doble vida i
no havia estat la bona persona que ells creien.
A mesura que avança el
llibre observes que els tres fills són ben complicats, sobretot el noi; ja
intueixes que és una persona fosca, potser per alguns traumes infantils. La
filla gran, fa equilibris entre el que és i el que vol aparentar ser. La petita
va a la seva i sembla que és la més normal, però va sofrir la mort de la mare
quan era petita i va haver d’aprendre a viure en soledat a partir d’aleshores,
ja que el pare, un arqueòleg famós viatjava constantment i delegava sovint les
seves responsabilitats familiars en servents i familiars, també va sofrir un
altre trauma a l’adolescència. La relació dels tres germans no és gens cordial.
Mort el pare, Sadurní Castells, han d’assumir junts una sèrie de tasques
conjuntes i se’ls veu incòmodes, queixosos i ressentits els uns amb els altres.
La sorpresa més gran és la que els dona el notari de la família després d’haver
llegit el testament: un sobre on hi ha unes claus i una adreça d’un poblet del
Pallars, Montblau.
Quan els tres arriben al poble
en qüestió, es troben un casalot gran, com un castell on descobreixen el testimoni
d’alguna cosa horrible, monstruosa que, per tal com havien anat les coses, s’havia
d’atribuir al seu pare.
A partir d’aquí els tres
germans actuen per lliure, cada u segons la seva manera de ser, però al final,
el que passa els implica als tres. La història cada vegada es fa més misteriosa
i truculenta. Hi ha sang i morts que semblen inevitables, perquè obeeixen a una
profecia, la que va descobrir el seu pare en un llibre antic, el Llibre de Tirèsies,
segons el qual per evitar mals majors en el futur, s’havia de matar a certes
persones, infants. Tot això maquinat per uns investigadors, estudiosos del llibre
secret i esotèric.
S’ha de reconèixer que és un llibre diferent, ple de
sorpreses. Al començament costa d’entendre la seva estructura, perquè cada
capítol està dedicat a un personatge diferent i has de llegir mitja pàgina per
saber de qui està parlant. Quan vas avançant en la lectura, ja t’adones que
estan numerats i dedicats a cada un dels tres fills, que, per cert, tenen uns
noms ben estranys -Nut, Janus i Nix. Però, de tant en tant, apareix un capítol
amb una data que fa referència a uns fets de les activitats del pare o de la família,
amb aquesta ordenació: 1999, 1, 2, 2001, 3, 4, 2011, 5, 6, 2018, 7, 8, 9, 1992,
10, 1974, 11, 12, 13, 1981, 14, 15, 16, 1984, 17, 18, 19, 20, 21, 2001.
Tot està explicat en boca d’un narrador omniscient que
es posa a la pell dels diferents personatges per fer-los dir, a mode de monòleg
interior, el que pensen, que quasi mai es correspon amb el que diuen, sobretot
a les escenes de sexe. En aquest llibre, res és el que sembla. També hi ha
diàleg.
Si he de dir la veritat, hi he trobat massa sang i
fetge, narrat amb molt de detall. Abans de recomanar el llibre s’hauria de dir:
“Sortiran escenes que poden ferir la sensibilitat del lector”. Però, tot i
així, hi he trobat coses positives, sobretot l’interès i l’expectació que sap mantenir
l’autor fins el final.
1
d’octubre de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada