Pel nostre germà Joan:
avui és el teu sant,
estiguis allà on estiguis.
(també el del nostre pare).
Durant uns anys, en Joan, mentre treballava al Departament d’Educació, tal dia com avui, obsequiava els seus companys amb un poema i qualque cosa més (uns bombons selectes, un potet de melmelada, un tast de mel...). Ho preparava tot uns dies abans, dissenyava la targeta on hi posava el vers -creat expressament-, i una imatge, i en feia copies suficients per si el felicitava més gent de la prevista. Quan es tractava de creacions literàries acostumava a signar com “Sòrboles”, sempre amb el mateix logotip.
Aquest és de 1998. És la nostra manera de recordar-lo amb un dels seus poemes.
Que tingueu una bona revetlla i un bon sant Joan.
No sé què
passa la nit de Sant Joan
tot té un
color més viu, i se’t desvetlla
aquell
confús encant fet d’anhel i bellesa.
Els estels
brillen més, la lluna i tot és càlida.
Et
persegueix l’aroma de l’aufàbrega.
Esperes
l’oronell que faci el seu nial
Al celobert
de casa, fins t’amela
volar...tocar
la cua d’un cometa.
Encalçada
pel sol, que no vol pondre’s,
nit màgica,
nit auroral!...
qui pogués
sentir-hi el cant de les goges
d’ardent
cabellera, el cant del quetzal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada