PRESÈNCIA ABSENT
Han passat
els dies
de dolor punyent,
de rebel·lia
contra l’infortuni,
de saltar
el pensament
constantment
cap a tu.
I ha quedat
la teva presència
absent
en les petites coses:
una imatge
que surt endreçant,
un llibre teu
dedicat,
l’AquArius de la nevera
que t’oferia
quan em venies
a veure,
una conversa
amb els teus,
una paraula
peregrina
que hauries anotat
àvidament
a la teva Moleskine,
una notícia
de l’Ateneu Barcelonès
-hi estaves tan lligat!-,
una posta de sol
o la vista plàcida
del mar
o uns núvols de tempesta
o la imatge d’un riu clar...
TOT
En tot hi ets,
amb el teu gest
corbat,
la teva mirada
bonhomiosa,
la teva mitja rialla
indulgent,
la teva veu
suau,
la teva escriptura
closa...
Ha quedat la teva estela
amarant-nos
de records,
de vivències...
Per això,
tots concloem
que no has marxat
del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada