SAND, George, Un invierno en Mallorca (Traducción actualizada del original por Josep Moll Marquès), Palma de Mallorca, Classic Collection Carolina, 2011
No he llegit cap altra llibre
d’aquesta escriptora, amant de Chopin i que va anar amb els seus fills i el
músic a passar l’hivern de 1838 a Mallorca. Senzillament per descansar, diu,
per deixar enrere les obligacions socials i també, segons sabem, perquè
pensaven que el clima de les Balears enfortiria el cos malaltís del pianista.
Sobten els primers capítols
on només ressalta els defectes dels mallorquins (mesquins, garrepes,
desconfiats, primaris, mandrosos), sense observar en ells la més mínima
qualitat i destaca les incomoditats dels llocs que van habitar i del clima
inclement que van haver de suportar. Em crida l’atenció el que diu dels porcs,
que els pagesos tracten com si fossin de la família. No parla només per boca
seva en les seves afirmacions, es basa també en relats d’altres autors que van
descobrir l’illa abans que ella – o ell, perquè sempre parla en masculí, fent honor
al seu pseudònim-: J.O. Laurens a Recuerdos
de un viaje artístico a la isla de Mallorca; el senyor Grasset de Saint
Sauveur; el senyor Tastu, erudit lingüista; el senyor Aragó, que al 1808 tenia
l’encàrrec de Napoleó de mesurar el Meridià; Miguel de Vargas, etc.
Van visitar Palma i ens parla
de la Catedral, la llotja -descrita per Jovellanos-, el Palau Reial i el palau
de l’Ajuntament.
Finalment s’allotgen a la
Cartoixa de Valldemossa.
En el capítol quart de la
segona part, abandona l’estil narratiu i descriptiu per inventar un diàleg
entre un jove i un monjo vell, sobre qüestions filosòfiques i existencials. Com
que el vell va estar empresonat per la Inquisició, ens assabentem, a través d’ell,
com s’acarnissava aquest tribunal contra els que s’apartaven dels dogmes de l’Església
i s’atrevien a mostrar alguna opinió controvertida.
En un altre capítol transcriu
un text del senyor Tastu, que ens parla de Miguel de Fabra, fundador de l’ordre
dominicana dels Germans Predicadors de Mallorca (1229).
Hem d’arribar a la tercera
part per trobar alguns elogis de la Cartoixa i els seus entorns (“creación
libre y primitiva que tanto me ha encantado en Mallorca”).
És la part que he trobat més
interessant i descriptiva. No parla només del lloc sinó de les festes populars
(Carnaval) i els vestits tradicionals de la gent dels pobles.
Ens resenya “anales
devotos de Valldemosa” on es parla de la beata Catalina Tomàs, que ja des
de jove va mostrar una gran fe i recolliment. Explica que l’afecte que els mallorquins
professaven als seus monjos era una qüestió de cobdícia, perquè aquests,
despreocupats dels béns materials, no els reclamaven els deutes que aquells
havien contret amb ells. En canvi, l’Estat no els perdonava res i havien d’abandonar
la seva natural droperia per fer que la terra rendís.
També justifica per què els
camperols mallorquins van abraçar el carlisme: perquè no sentien cap inquietud
política ni patriòtica i sí uns desitjos secrets d’instaurar les velles costums
i seguir vivint amos de la propietat, gaudint de la calma de l’illa i, sobretot,
practicant la prudència.
Al grup que formaven ella,
els seus fills i el músic els tenien com a heretges, perquè no seguien les
pràctiques religioses i, a més, com que hi havia el malalt (Chopin) que tots
deien que estava tísic, els feien el buit. Queda clar que ho van passar molt
malament. Per aconseguir menjar o ajut, havien de pagar un preu desorbitat.
També descriu dues excursions
amb els seus fills fins al mar per uns penya-segats perillosos, però que li van
oferir unes vistes meravelloses. En canvi, descriu molt vívidament una tornada
de Palma, ella i el seu fill, un dia de tempesta en què van estar set hores per
fer el camí, mig en una tartana i un cavall que havia de travessar torrents
crescuts, i mig a peu perquè la bèstia es va negar a seguir endavant.
Per fi, de tornada, quan van
poder arribar al port de Barcelona i pujar en el vaixell de guerra francès que
els havia de dur al seu país, envoltats de gent amable, acollidora i
sol·lícita, van exclamar “Viva França”, com si tornessin a la civilització des
d’un món salvatge.
16 de maig de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada