SIMENON, Georges, L’home
que mirava passar els trens. (Traducció de Ramon Folch i Camarasa).
Barcelona, edicions 62 (Col. Novel·la negra Avui, 1), 2003
En aquest llibre es veu com
una persona normal, honorable, ben situada, com el Kees Popinga, es pot veure empesa a actuar de
manera totalment aliena als seus principis i costums, si se’l posa contra les
cordes.
A poc a poc, un narrador
omniscient explica en tercera persona com la vida del protagonista segueix el
seu curs i els lectors, malgrat que ens dona pistes de llocs i de personatges
que seran cabdals en la història, ara no ens diuen res. I intentem imaginar-nos
aquest personatge tal com era i vivia amb la seva dona i els seus dos fills en
una casa bonica, i com vivia per al seu càrrec d’apoderat en una empresa naviliera,
i com era assidu d’un club d’escacs. I mentre ens va parlant de les seves
rutines i del que feia aquell vespre del 22 de desembre, ens va avisant que la
vida d’aquest home canviarà radicalment.
En efecte, quan troba el seu
amo bevent en una taverna de mala reputació i li confessa que l’empresa ha fet
fallida perquè ell, des de fa temps, desviava diners, i que aquesta nit
simularà un suïcidi al riu perquè no el persegueixin, mentre ell agafarà l’últim
tren i se n’anirà a refer-se en algun altre lloc, a Popinga se li trenquen tots
els esquemes que havia seguit fins llavors i es troba arruïnat -perquè tots els
seus estalvis els havia invertit en l’empresa. I davant d’aquesta tragèdia tan
grossa, ell comença a actuar d’una manera inversemblant.
Aquesta manera de començar es
tan eficient! Perquè ara, passi el que passi, el lector es posa a la pell del
protagonista, l’acompanya i comprèn que tot el que fa no és res més que
protegir-se d’aquests daltabaix vital.
I ara comença la història de
debò. La història d’un home que ha perdut tots els valors i ideals que l’havien
acompanyat fins ara i que va actuant segons el que troba. Comença ofegant una
dona a Amsterdam, segueix marxant a París, escapant-se de la policia,
contactant amb els diaris, que publiquen notícies sobre ell que no li agraden.
I així es va escapolint i traçant el seu pla per demostrar que ell és més llest
que la policia, que els periodistes, que la gent amb qui té contactes. Però tot
s’esguerra quan un carterista li roba tots els diners que conservava i que l’ajudaven
a seguir vivint. Llavors es veu perdut.
L’estil de l’autor, que
descriu a través dels ulls del protagonista, els diàlegs, tot fa que nosaltres
també visquem la història. Quan el roben és com si fóssim nosaltres els que ens
sentim burlats i desemparats.
En fi, un llibre senzill,
però agradable de llegir.
Juny del 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada