SOLDEVILA, Carles, Fanny, Barcelona: Edicins 62,
(El Cangur Butxaca,1), 2002
Aquesta novel·la escrita el
1929 és la primera d’una trilogia de l’autor dedicada a tres dones, Fanny, Eva
i Valentina. Tres dones que, d’una manera o d’una altra, trenquen els motlles
establers per la societat burgesa barcelonina de l’època.
Centrant-nos en la primera, és
una obra que es va considerar moderna a la seva època, tant pel comportament de
la Fanny com per la manera en què està escrita.
La Fanny és una noia rica de
Barcelona la família de la qual ho ha perdut tot i s’ha quedat sense el pare, dos
germans que marxen a l’Argentina a la recerca d’algun futur més prometedor i
una mare que no es resigna a reconèixer que el món sumptuós en què vivien s’ha enfonsat
i que ara s’han de situar i portar una vida de contenció absoluta. La noia, que
té unes bones cames, troba feina en un teatre del Paral·lel com a actriu de
revista. Malgrat el món sòrdid que l’envolta, ella es manté a distància de les
enveges, xafarderies i vida alegre que duen la majoria de les seves companyes,
esforçant-se, però, per no semblar altiva ni orgullosa ni bleda. Al final, després
de moltes reticències i desconfiances i desenganys i traïcions per part de les
companyes, quan li semblava que la seva vida no tenia altra sortida que el suïcidi,
es lliura en cos i ànima a un amor que s’ha anat forjant els darrers mesos. Tot
i això té molt clar que aquest no serà convencional i que no tindrà la fi que
desitgen totes les noies tradicionals de l’època.
Gràcies al recurs del monòleg
interior que empra l’autor, podem saber tot el que passa pel cap de la Fanny i
ens serveix per comprovar el que pensa, el que sent i el que recorda. El fet
que aquest pensament es vegi interromput pels diàlegs que sosté amb els
personatges que l’envolten ens ajuda a comprendre encara més la manera de
pensar i fer de cada personatge i, per prolongació, de la societat d’aquella
època.
Havent llegit també Valentina,
trobo que el C. Soldevila coneixia bé la psicologia femenina. M’ha agradat
força.
6
d’abril de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada