JAMES, P.D., La torre negra, Traducció de Jordi
Ainaud, Barcelona: Columna Edicions, 1991
El comandant Dalgliesh d’Scotland Yard, convalescent d’una seriosa
malaltia i decidit a abandonar la seva professió, arriba a Toyton Grange reclamat
per un antic amic capellà. Es tracta d’una residència per a invàlids crònics
que està al mig del camp, en un lloc solitari i a prop d’uns penya-segats que
tenen una torre amb una llegenda tètrica.
En arribar li diuen que el capellà va morir fa una setmana, però, com que
li va deixar tots els llibres en herència, es queda uns dies al seu habitatge, una
borda separada de la residència, per classificar-los i embalar-los.
Mentre és allí és testimoni d’una sèrie de morts, aparentment naturals
però que li fan recuperar l’energia per entregar-se en cos i ànima a
aclarir-les. Finalment, descobreix el culpable i està a punt de morir a les
seves mans si les casualitats no s’haguessin confabulat al seu favor.
El llibre està ben escrit. L’autora, amb unes grans dots d’observació,
sap crear una atmosfera de misteri que, a poc a poc, ens va embolicant i
inquietant. Tant el narrador, omnipresent, com el personatge principal,
observen tots els detalls que els envolten, fent servir una gran riquesa de
vocabulari i varietat de recursos, entre ells les enumeracions i comparacions.
De tota manera, és un llibre que no es llegeix fàcilment. L’autora
construeix les frases amb poca simplicitat, cosa que t’obliga, sovint, a retornar
al paràgraf anterior per copsar bé el sentit i entendre el que ha volgut
dir. Això fa que no m’hagi entusiasmat.
19 d’abril, 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada