LLEGIM?

 

MORLEY, Christofer, La llibreria ambulant. Traducció de Dolors Udina. Barcelona, Viena Edicions (Col. El cercle de Viena, 41), 2014

 Aquest llibre me’l va recomanar la Carme Picó el dia que el grup de Caminante no hay camino ens vam trobar per visitar el Cementiri del Poble Nou (no hi ha trobada que no parlem de llibres). Doncs bé, el vaig agafar a la biblioteca del barri i, després de llegir el de la Maggie O’Farrell, que m’havia recomanat l’Anna el mateix dia, el vaig començar. Si un és bo, l’altre és millor. Amb quina senzillesa la protagonista, parlant en primera persona, et fa entrar en la curiosa història d’aquest parnàs ambulant ple de llibres!

L’Helen McGill és una dona quarantona i grassa que viu al camp -Sabine Farm- amb el seu germà. Ella és la que cuina i s’encarrega de la casa des que ell va començar a escriure llibres sobre la felicitat de la vida al camp, i a fer-se famós amb ells.

Un bon dia, es presenta a la granja, mentre el germà era al poble, un home amb un “ridícul carruatge”, on hi havia pintades unes lletres que deien: “Parnàs ambulant del senyor Mefflin”. El senyor en qüestió, assabentat que a la granja hi vivia un escriptor famós, s’hi acostava per intentar vendre-li aquella biblioteca ambulant, ja que ell, que l’havia regentat durant més de set anys, anant pels camins d’Amèrica –“de Florida a Marne”-, ara volia establir-se a Brooklyn, amb el seu germà, per escriure un llibre sobre les seves experiències.

La Helen, que va intuir de seguida que al seu germà li interessaria l’oferta, va decidir comprar-lo ella i iniciar una aventura. El venedor va amb la Hellen tot el dia per ensenyar-li l’art de la venda ambulant, però una sèrie de circumstàncies l’impedeixen agafar el tren i s’ha de quedar més temps, cosa que fa que els dos es vagin coneixent i establint una relació que ultrapassa els valors comercials.

Mentre van pels camins, al pas que marca un vell cavall blanc, la Peg, que és qui arrastra el carromat, percebem la personalitat dels dos protagonistes i les peripècies que passen. El germà, quan s’assabenta de la fugida de la seva germana no li ho posa fàcil i a l’homenet que li ha venut el negoci, tampoc. Per sort, tot té un final satisfactori.

És plaent veure la passió que el senyor Mefflin té pels llibres i de quina manera la transmet a la gent senzilla del camp. Els parla d’autors, d’arguments i els convenç perquè llegeixin i facin llegir els seus fills, ja que és la base per sortir de la incultura i l’estretor de mires de la gent d’aquells pobles. A més, darrere el seu caràcter extravagant  s’hi amaga un home sensible i bo.

Quan acabes de llegir el llibre, et venen ganes de començar La biblioteca encantada, del mateix autor.       

                                                                                                                 Agost, 2021