En aquest cas, comença presentant-nos flaixos d’una família
escocesa que està vivint a l’Índia colonial. Ben aviat centra l’objectiu en una
de les filles, l’Esme, una nena una mica especial i díscola, perquè no accepta
les normes que li imposa la família i la societat. Té un comportament que els
pares -sobretot la mare i després l’àvia paterna- no poden admetre ni tolerar.
La germana, la Kitty, sis anys més gran que ella i molt més dòcil, sembla que
és la que l’entén millor, però també li té una mica d’enveja i n’està gelosa.
Els esdeveniments es van complicant. La mare fa tots els
possibles perquè coneguin nois i es puguin casar -i perdre de vista l’Esme, tot
sigui dit-, però no li resulta gens fàcil.
Abans que ens puguem fer capaços d’aquesta història,
apareix un altre personatge, l’Iris, una noia que té una botiga d’antiguitats,
un gos i un germanastre -l’Àlex-, casat amb una tal Fran.
La història de la família a l’Índia va agafant cos,
apareix una mainadera, Jamila, i un germanet, l’Hugo. Passen coses, desgràcies.
Les noies coneixen un noi de bona família, que hauria de ser el pretendent de
la gran però s’encapritxa de la petita, precisament perquè és descarada i no té
límits. Aquesta història també acaba malament. La família torna a Escòcia i s’instal·la
a casa de l’àvia paterna, que els acull, però els fa seguir les estrictes normes
socials pròpies de la seva classe. L’Esme no hi encaixa. I d’una manera molt
cruel la tanquen en un sanatori.
L’Iris, que va apareixent i desapareixent del relat,
rep la notícia que té una bestia, germana de la seva àvia, que està en un sanatori
psiquiàtric, el Cauldstone. I com que aquest centre s’ha de tancar, els
administradors, es posen en contacte amb ella per consultar-li què han de fer
amb l’Euphemia Lennox, l’Esme. Ella mai havia sentit parlar d’aquesta germana
de la seva àvia, es pensava que aquesta era filla única, i no li ho pot
preguntar perquè actualment està en una residència, afectada d’Alzhaimer. El
seu fill -i pare de l’Iris- és mort.
Aquí comença una altra història per a l’Iris, una noia
molt independent i solitària, amb un amant casat que sempre li promet que
deixarà la seva dona, però que no ho fa mai, i amb un confident, el seu
germanastre que, de mica en mica descobrim que potser és alguna cosa més que un
bon amic.
Tot i que l’Àlex li recomana que no s’emboliqui amb la
història d’aquesta parenta “boja”, ella s’hi va trobant embolicada i la porta a
casa durant un cap de setmana.
A partir d’aquí, anem sabent coses del passat pel que
pensa l’Esme, que no està tan boja com volen fer creure i pels moments de
lucidesa de l’àvia que, a partir de la visita de la seva germana, va recordant
coses inconnexes.
Doncs bé, nosaltres, els lectors, hem d’anar refent el
curs de la història a través d’aquets pensaments caòtics de dos personatges
mentalment desequilibrats: una desmemoriada i una dona -boja o no- però que s’ha
passat més de seixanta anys tancada en un sanatori, convivint amb d’altres
internes igual o pitjor que ella. També hi ha la figura del narrador, que ens
explica el que van fent l’Iris i l’Esme, durant el cap de setmana que la té a
casa.
Reconec que el llibre està ben escrit i, amb les
frases interrompudes, sense acabar, l’autora posa a prova la teva capacitat d’observació
i de relació d’uns fets amb els altres. El final et deixa ben desconcertat. Me’l
va recomanar l’Anna Villanueva en una de les trobades de “Caminante no hay
camino”. Gràcies!
Juliol 2021
Juliol 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada