LLEGIM?

 SÁNCHEZ PIÑOL, Albert, El monstre de Santa Helena, Barcelona, La Campana, 2022

 

Aquest llibre ens el van portar els Reis a l’any passat i, no sé per quina raó, va quedar aparcat a la prestatgeria.

Tots sabem que Santa Helena és l’illa de l’Atlàntic Sud on va estar confinat Napoleó, per tant, el títol ja ens crea un dubte: Parlarà de Napoleó? Serà ell el monstre?

Comencem a llegir: està escrit en forma de diari i la narradora és Delphine Sabran, marquesa de Custine, amant de François René de Chateaubriand, l’escriptor.

Resulta que a aquesta senyora -poca feina devia tenir- se li acut convèncer el seu amor per embarcar-se rumb a Santa Helena per tal de conquerir Napoleó, engelosir l’amant i enfortir el seu amor. Som al 1819.

Després de passar setmanes pel mar arriben a Santa Helena i es troben un exèrcit d’anglesos encarregats de vigilar l’ex emperador, que viu en una casa, Longwood, al mig de l’illa.

Tot el que s’explica quan arriben té els ingredients d’una novel·la històrica. Però dura poc, perquè ocorren diversos fets que ens van enganxant fins que la història abandona tota coherència i es torna quasi ciència-ficció. Passen unes coses tan surrealistes que, en molts moments pensava: “què estic fent aquí seguin aquest llibre? El Sànchez Piñol s’està burlant del lector”, però anava llegint, m’anava intrigant saber com faria acabar aquell cúmul de despropòsits sense cap ni peus. I la ploma de l’escriptor t’enganxa i segueixes.

El fet que estigui narrat per una dona fa que les figures dels dos homes quedin empetitides, una mica ridiculitzades. Tot el que diuen és fruit del seu ego. Trobem altres personatges curiosos: el governador de l’illa, Hudson Loewe, l’encarregat de vigilar Napoleó i de que no fugi; el sergent major, Basil Jackson, encarregat de fer obeir la milícia, més de 2000 homes; la Fidele, la dama de companyia de la marquesa; la Umbé una vella arrugada que resulta que havia estat de jove amant de Napoleó i que el va voler seguir en el seu exili. Aquests són els que tenen més entitat, tot i que n’hi ha alguns altres, d’humans. Perquè en aquella illa, les rates també són protagonistes i el Bigcripi. Ui, el Bigcripi, si en fa de mal!!! Però no seré jo qui us ho digui. Per saber els horrors que causa aquesta bèstia horrible, haureu de llegir el llibre. Només us puc avançar que acaba ben malament.