LLEGIM?

 REDONDO, Dolores, Legado en los huesos, Barcelona, Ediciones Destino (Col. Áncora y Delfín, 1280), 2013

 

Aquest és el segon llibre de la trilogia del Baztán. Tot i que el tema no m’interessa massa i fins i tot em provoca malestar, m’ha agradat continuar amb la vida d’aquesta inspectora de policia, Amaia Salazar i el seu món professional i familiar, de vegades difícils de casar. Ara ja ha tingut una criatura i, encara que el seu home és un bon jan i s’ocupa del nen, ella té mala consciència quan els casos que té sobre la taula i els nous que se li presenten l’impedeixen complir amb el deure de mare. Hi ha personatges que es repeteixen i casos que van sortir al primer llibre i que aquí s’aclareixen.

Però encara queden coses al tinter. Aquí va agafant cos el personatge del jutge Marquina, jove, guapo, elegant, solter, que es veu clarament que sent una atracció especial per l’Amaia i ella ho sap i l’incomoda, perquè estima el seu marit.

El psiquiatre que tracta la Rosario, la mare de l’Amaia, resulta que és un personatge fosc.

M’agrada com l’autora dosifica la informació i et va mantenint intrigada fins al final, que es va resolent tot i et deixa desconcertada. Déu n’hi do!

Com ja vaig comentar en el primer llibre, la capacitat de l’autora per descriure tot el que passa, amb pels i senyals, i tot el que senten els personatges, és impressionant. Hom gaudeix veient-ho tot a través de les seves paraules. És com si t’hi trobessis.

És un llibre que ha de llegir tothom a qui li agradi la novel·la negra.

 

                                                                       Juliol, 2024