LLEGIM?

TAMARO, Susanna, Donde el corazón te lleve. Traducció d’Atilio Pentamalli Melacrino. Barcelona, Seix Barral (Col. Biblioteca Breve), 23ª ed.,1996

 

Cada segon diumenge de mes, a la plaça de Francesc Layret, de Nou Barris, hi ha una parada de llibres de segona mà per recollir diners per alguna causa de Nicaragua. Allí hi veiem sempre, com a voluntaris, el Tòfol, la Pepi i els pares del Marc Relaño, company d’escola del nostre fill Pau, i nosaltres els anem a saludar.

Mentre parlem, jo no em puc estar de mirar els llibres, els títols, les portades. Sempre n’hi ha algun que em crida l’atenció i, de vegades, el compro i, de vegades, no, si ja en tinc una pila a la prestatgeria esperant ser llegits. Un d’aquests dies, vaig trobar aquest títol i em va sonar molt, i l’autora, també. No recordava haver llegit res d’ella i, tot i ser conscient que ja havien passat trenta anys des de que es va editar, el vaig comprar.

El vaig tenir a casa una pila de mesos, fins que havíem de marxar a Sardenya i no em volia emportar un llibre massa voluminós. Aquest no ho és.

O sigui que la seva lectura va començar i acabar en el ferry que ens va portar a aquella illa.

Al llibre no passen coses al moment present, tot i que en van passar en una altra època. La novel·la està formada per reflexions d’una àvia vella, Olga, escrites en forma de carta dirigida a la seva néta que ella va criar des de petita a causa de la tràgica mort de la seva mare -la filla de la protagonista. Pel que li diu, deduïm que és una noia molt rebel i la va fer patir molt fins que va decidir marxar a estudiar a Amèrica i a trobar-se amb ella mateixa. No la truca mai.

La dona viu en una casa amb jardí als voltants de Trieste. Com que està greument malalta i sap que morirà aviat, es proposa anar escrivint cada dia un bocí de carta, per explicar-li a la néta el que pensa, com se sent, justificar certes actuacions d’ella, d’ara i del passat, i desvetllar-li certs secrets de família que no havia dit mai a ningú, ni a la seva filla ni al seu home, l’Augusto, amb qui va estar casada molts anys.

Se’ns presenta com un ser comprensiu i equilibrat, davant la conducta agressiva i cruel de la jove.

A mesura que avança el llibre i, quan arriba al capítol de la seva filla -la mare de la noia-, observem que amb ella també va tenir molts problemes de relació. A la carta intenta analitzar-los i trobar sentit a certes reaccions de l’Ilària, que es com es deia.

Amb aquestes reflexions, podem veure que ella no sempre ha estat tan equànime ni serena com es mostra ara. També ha passat èpoques de buidor i tristesa, fruit potser de les convencions que s’exigien a una dona casada del seu temps. El fet d’obrir el cor a la neta, que llegirà la carta quan ella no hi serà, és el que dona sentit a la seva vida

No vull desvetllar més coses, només dir que apareixen a la història els pares de l’Olga, dos homes més – a part de l’Augusto-, l’Ernesto, un metge; el padre Thomas, un capellà alemany; els senyors Razman, amos d’un viver, que li proporcionen plantes pel jardí i estan pendents d’ella, i el gos Buck.

És un llibre ideal per un club de lectura, perquè dona peu a fer moltes reflexions sobre el comportament humà.

                                                             Octubre, 2024