LLEGIM?

                         REGOJO, JOSÉ LUÍS, El pino, Ondina Ediciones, 2023

 

Aquest llibre és d’un company d’institut amb qui he compartit lectures, xerrades i fatigues durant anys.

La presentació, que es va fer el 24 de març-24 a l’Ateneu Barcelonès, va ser un èxit, perquè la sala estava plena d’amics i coneguts i ens hi vam sentir com a casa.

El Santi Salazar, antic professor del Montserrat, ens va parlar del llibre, analitzat tan a fons, que ens va fer agafar ganes de començar-lo a llegir de seguida. Així ho vaig fer -tot i que la crònica no arriba fins ara.

Quan llegeixo un llibre o text d’un conegut, sempre espero trobar-hi pistes de la seva persona i, en aquest, n’hi he pogut trobar moltes.

El protagonista és un professor d’institut -com el José Luis- que, quan li falten onze mesos per a la jubilació, decideix fer un diari, anotant el que li passa, el que sent i com viu aquesta etapa final de la vida laboral.

Tot i que el personatge no és ell mateix, hi ha molts detalls, anècdotes i reflexions que ha agafat de la seva persona i de la seva experiència com a professor. Per exemple, l’apreci i el respecte envers els alumnes, la crispació davant certes actituds d’alguns pares o de certs professors, que van per la vida sentant càtedra o parlant despectivament dels alumnes. La irritació que li provoca la burocràcia que el Departament obliga fer al professorat sobrecarregant les seves funcions. És tant el seu malestar davant d’aquest fet, que es proposa fer un decàleg de normes que ell posaria als professors, més racionals i pedagògiques que les que ara estan obligats a complir. És el seu llegat.

El personatge escriu poemes, li agrada viatjar, anar a fer esport, és irònic, solidari i compromès amb la política i la societat, qualitats que comparteix amb l’autor. Vaja, que tret d’alguns detalls pels que es veu clarament que ha volgut novel·lar el dietari, en moltes pàgines hi he vist el propi Regojo reflectit.

El títol del llibre li inspira un vell pi que hi ha a l’institut Montserrat, amb el que parla i reflexiona, mentre fa la guàrdia de pati, observa els seus canvis i els poetitza.

És una novel·leta sense pretensions però molt amena i ben escrita, amb moltes reflexions i referències a altres autors, a llibres i a pel·lícules, amb fragments lírics, sobretot quan descriu la naturalesa. Tothom podria escriure un dietari, però ell ha tingut la idea de fer-ho just abans de jubilar-se, de tenir moltes coses per dir i saber dir-les amb diferents llenguatges. I això és el que fa novedós i original el llibre.

Com que parla d’un món que tinc molt proper i de temes sobre els que sempre hem estat d’acord, la novel·la se m’ha fet molt plaent i la recomano a tots els ensenyants. I als que no ho són, perquè coneguin com viu un professor el seu dia a dia.

                                                                                 Abril del 2024