LLEGIM?

 SANTA-MARIA, Glòria i Pilar TUR,  Els anys americans d’Irene Polo, Barcelona: Cal Carré. Editorial artesana (Menuts,4), 2022

 

Quan la meva companya d’institut i bona amiga, Glòria Santa-Maria, em va enviar la invitació per a la presentació del llibre, vaig mirar l’agenda per comprovar amb complaença que aquella tarda no la tenia ocupada.

Ja havia assistit a la que les mateixes autores havien fet l’any 2003, en editar el llibre Irene Polo. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). En llegir-lo, vaig conèixer la personalitat d’aquesta dona periodista que parlava de tots els temes amb un estil personal i desenfadat. (La crònica d’aquest llibre està publicada al blog gargolesdelcampanar.blogspot.com, el 17 de març de 2020, a l’apartat LLEGIM?).

En aquest segon llibre, les autores se centren en l’època que Irene Polo va viure a Buenos Aires, després que anés a Amèrica, com a relacions públiques de la companyia teatral de Margarita Xirgu.

El llibre sembla senzill, però després d’haver assistit a la presentació, comprenem que és una acurada selecció de tot el material que han anat recollint durant més de vint anys sobre l’autora amb cartes, fotografies i documents, aconseguits de testimonis orals, consultes bibliogràfiques, hemeroteques, etc.

Es centren en disset cartes que l’autora que ens ocupa va escriure, del 1940-42, al pintor amic seu, Miquel Villà, afincat a Tucuman. Pel seu contingut sabem com la periodista vivia, des de Buenos Aires, els esdeveniments de l’Espanya i de l’Europa d’aquells anys convulsos.

A continuació, venen dos articles que Polo va publicar al diari l’Instant sobre Miquel Villà i Margarita Xirgu i una original conferència que va fer al Casal Català de Buenos Aires, el 1937, parlant de Joan Salvat-Papaseit, i que després transcriu el Diari Catalunya, de la mateixa ciutat.

Els tres articles que segueixen són de tres periodistes de l’època en què parlen d’Irene Polo. Són il·lustradors del prestigi que s’havia guanyat entre els seus companys i de la seva manera de ser i de fer. El primer és de José Pomés Damón i explica la sorpresa que va causar la notícia de l’abandó del periodisme, la seva incorporació a la companyia de Margarita Xirgu que feia una gira per Amèrica del Sud i el comiat que li van dedicar els seus amics o companys de professió. El segon el signa Francesc Madrid i pel títol Irene Polo parla de Margarita Xirgu i nosaltres parlem d’Irene Polo, ja podem comprendre que el periodista ens la descriu i ens parla amb admiració de trets de la seva personalitat. El tercer el publica el Diario La Tribuna, de Rosario. Un cronista, que no s’identifica, fa una entrevista a Irene Polo per parlar de Margarita Xirgu, però en ella es palpa també la personalitat de lrene Polo.

Finalment, el Postfaci que fan les autores ens aclareix els anys en què la periodista va passar a Buenos Aires, la seva manera de pensar i de fer, les seves dificultats econòmiques, la càrrega familiar que va haver de suportar, la tristesa i decepció que li provocaven les notícies de les guerres, els alts i baixos amorosos. Tot plegat la va dur a una gran depressió que va acabar en suïcidi quan només tenia 32 anys. A la contraportada se la defineix com “una reportera fascinant dels diaris més importants de la Segona República ... una dona agosarada, moderna, reivindicativa, lesbiana i suïcida”.

Aquest llibre ha estat per a mi un bon complement del primer per conèixer Irene Polo i la constatació que les autores han fet una feina de recerca constant i exhaustiva. Els recomanaria a tothom.

                                                                                                   Setembre 2022