LLEGIM?

 OLLER, Narcís, La bogeria. Pròleg de Sergi Beser. Barcelona, Editorial Laia, 1980

Aquest llibre em va caure a les mans i vaig decidir llegir-lo perquè, de tant en tant, m’agrada retrobar-me amb els nostres clàssics i, a més, sabia que havia recreat l’ambient del Valls (Vilaniu) de la seva època, segona meitat del segle XIX, i això m’encuriosia degut a les meves arrels vallenques.

L’argument gira en torn de Daniel Serrallonga que, nascut en el sí d’una família benestant de Vilaniu, és un personatge molt especial. Enamorat del general Prim, aconsegueix fer-se un lloc a la política i anar a Madrid com a diputat. A partir de l’assassinat del seu ídol, comença a fer-se càbales sobre un possible complot polític per eliminar el militar i, de mica en mica, el seu estat d’alienació es va agreujant i les befes i la indiferència dels que l’envolten, es van multiplicant. Les seves dues germanes també presenten símptomes de desequilibri mental. Finalment es casa amb la filla d’un dels seus masovers, però aquest fet només serveix per augmentar la seva degradació, que el porta a un manicomi on, finalment, mor.

Aquesta història ens l’explica un personatge jove -el nom del qual no apareix en tota l’obra- que coneix a Barcelona al Daniel gràcies a dos amics seus, l’Armengol i el metge Giberga, que el tracta. Aquests joves analitzen el cas del Serrallonga com un cas clínic i discuteixen sobre de quina manera la genètica pot incidir en la vida d’una persona tant o més que l’entorn. Això ens porta a les teories sobre el determinisme dels escriptors naturalistes.

De tota manera podem dir que La Bogeria és una novel·la realista que, en certs moments pot presentar trets dels corrents naturalistes de l’època, però molt més suau.

És una obra innovadora perquè el narrador, a part de narrar la història, també en forma part, junt amb els seus amics. Per tant, podem parlar de dos plànols, el del Daniel Serrallonga i el seu món, i el dels tres joves amics que interactuen amb ell però també  analitzen el seu comportament i les causes familiars que el porten a actuar com ho fa. Segons Sergi Beser en el pròleg “els principis teòrics del naturalisme es converteixen en matèria, en temàtica literària”.

El narrador no és omniscient, sinó que agafa el punt de vista d’un dels tres amics i en moltes ocasions explica la història a través del diàleg dels personatges.

És interessant observar tot el que hem dit en una obra tan curta, però la trama de novel·la costumista i romàntica i el llenguatge arcaic fa que sobti al lector actual.

 

                                                                                                   Juny de 2022