dilluns, 24 d’octubre del 2022

LLEGIM?

 BORRÀS GALCERAN, Jaume, Lo Carrasclet. Crònica d’un irreductible (1687-1743), Tarragona.                     Selva Ed., 2020

 


Vaig tenir notícia d’aquest llibre per la presentació que se’n va fer a Almoster, a la que no vaig poder assistir però la gent del poble me’n va parlar, sobretot la Carme Llevat, que va ser la que em va deixar el seu exemplar dedicat per l’autor.

El nom de Carrasclet m’era familiar perquè al poble hi havia un personatge que, com que era de cal Carrascla, li van posar aquest renom.

El Carrasclet també és el majestuós gegant, creat ja fa 35 anys, que acompanya les parelles de gegants de Reus i els altres elements del seguici festiu.

Poca cosa més sabia jo d’aquest important personatge de capçanes -u  poble del Priorat- que va viure tota la seva vida defensant Catalunya de les forces borbòniques i posant-se a favor de l’arxiduc d’Àustria. Un home valent, íntegre, honest i heroi.

He trobat molt interessant el llibre per conèixer el paper de Catalunya a la primera meitat del segle XVIII.

De quina manera van rebre l’ajut interessat d’Anglaterra i Àustria per contrarestar la força de França i Espanya però que diferents pactes i aliances fan que Catalunya ja resulti inútil i sigui abandonada a la seva sort.

En aquest període de la guerra de successió d’Espanya, primer i d’Àustria, després, hi té un paper molt destacat el nostre personatge, Pere Joan Barceló, que va arribar a ser coronel de l’exèrcit del regne d’Àustria.

En el llibre es detallen les seves anades i vingudes, amagat per les muntanyes del Priorat, que tan bé coneixia, i per altres zones de Catalunya, sempre atacant i defensant-se de l’exèrcit borbònic. I la seva estada a Àustria, el posterior empresonament a Cadis i la següent incorporació a l’exèrcit, al servei de la casa d’Habsburg.

En un dels combats lliurats a Alsàcia, va trobar la mort, l’any 1743. Està enterrat a Breisach el Vell, vora el riu Rin.

L’època en què va viure el carrasclet jo ja la tenia present per les dues novel·les de Sànchez Piñol, Victus i Vae Victus, que em van semblar ben documentades i em van . agradar. Però la informació que dona aquest llibre és molt valuosa per aprofundir en aquesta època i sobretot perquè revaloritza una figura capital per a la història de la resistència catalana. Tot un referent.

                                                                                                                 Agost de 2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada