LLEGIM?

 CARRERAS, Helena, Dinou Vint. Premi Novel·la curta Just M. Casero 2020. 3a ed. Barcelona, Ed. Empúries (Col. Narrativa, 574), 2021

És un llibre bastant intranscendent sobre com una mare i una filla -i de rebot, el pare- viuen el curs 2019-20, el procés de Catalunya, la pandèmia i el confinament, els moviments universitaris reivindicatius, la separació de la parella, el primer amor...

Està escrit en forma de notes personals o diari. A casa capítol canvia la veu, quasi sempre és la Cuba, la filla, qui escriu, però a l’altre capítol, és la mare, la Diana, qui explica el seus pensaments i el seu dia a dia.

El que m’ha agradat més és el llenguatge de la Cuba, com si l’autora hagués posat un magnetòfon a la sortida d’un institut i s’haguessin pogut gravar les converses dels joves. La noia és la típica adolescent  que es creu madura però que té molt per aprendre. Amb la mare, professora de català en un institut, amiga de la poesia  s’hi poden sentir identificades les dones grans, mares o fins i tot àvies. El pare el coneixem a través de la seva exdona i de la filla. El Fede, el nuvi de la Cuba és el típic noi compromès amb la societat que intenta alliçonar la seva xicota. La Wendy, una immigrant a qui ajuda la Diana, l’àvia que viu a pagès, sola i ha quedat aïllada de la família a causa de la pandèmia és la típica dona de poble que té les seves rutines i no demana res a la família ni al fill.

Es tracten molts subtemes, la soledat, les relacions sexuals, l’amistat, les relacions-pares i fills, l’ambient d’institut, la poesia, la immigració, etc.

En fi, un llibret sense pretensions que et fa reviure aquells mesos en què estàvem confinats.

                                                                                                                 Agost de 2021