AVUI FA 16 MESOS

 Com a record del nostre germà Joan, avui publiquem el poema "Vent inclement" del seu llibre Marea Alta (Ed. El Cep  la Nansa). Correspon a la carta XIII del Tarot, la Mort, que tan bé va il·lustrar el Pere.

VENT INCLEMENT

 

                                                                       Passarà, bec  urpes malmeses,

                                                                       passarà el mal ocell

que xipolla per nostra llacuna

i n’esbarria el peix.

                                                                       Clementina ARDERIU

 

 

Hi havia, damunt la taula,

fets, projectes, records -papers,

fulles i flors de l’arbre de la vida

ungits de llàgrimes i rialles.

Però el vent, inclement, a cada ratxa,

prenia algun full, alguna fulla;

voleiant se'ls emportava pels aires devers enlloc.

Inútil combat per rescatar-los.

Tant se val: sempre hi haurà papers damunt la taula.

 

I tu, vent rapinyaire,

que passes rabent robant

pel nostre costat, corrent.

Tu, lladre de camins,

piranya, maganya

que ens cau al damunt,

ens ho vas prenent tot: somnis, hores, terres,

sentits i memòria, amics i parents.

Ens vas despullant com despulles

les fulles del roure ufanós,

del plàtan superb.

Deixa'ns uns instants,

uns dies de repòs...

 

No em sents, vent maleït, cantellut.

Vine, buida-sacs de vida,

omple-sacs d'ossos, t'esperava.

No em fas por, m'he preparat

durant molts esglais,

per a aquest moment.

T'esperava: t'ho dón tot,

sabent que al final t'emportaràs ben poca cosa.

 

Aquelles criatures belles, braves,

desig, acció, ment,

sefirot del No-res,

quan tu les prens, desferres.

Per això la falç està sempre tan rabiosa

i té tan mala bava:

té la patent de vent rabassaire,

però, quan ho ha engolit tot,

es troba que només li queden engrunes

que van fonent-se

fins a quedar-li un tresor, merescut, de no-res.  

 

***