LLEGIM?

 VERNE, Jules, Miguel Strogoff. Traducció de Íñigo Valverde Mordt, Madrid: Anaya (Tus Libros. Selección, 46), 2004

 

Aquest llibre amb edició juvenil el tenia a la biblioteca de casa des de feia molt de temps. Seguint la ratxa de les lectures de Verne, ara li ha tocat el torn a aquest, perquè tinc presents els comentaris i lloances que el meu pare feia del protagonista: “el correo del zar”. Abans de començar, doncs, ja sabia que em trobaria amb un personatge valent i patriòtic que és capaç de sacrificar la pròpia vida per complir la missió que li ha estat encomanada. Però s’ha de llegir per “viure” les aventures i desventures del Miguel Strogoff. En resisteix tantes, és tan fort i tan sacrificat que no sembla d’aquest món. L’heroïna, la seves companya de viatge, que troba accidentalment en un tren, la Nadia, el seu pare, exiliat a Sibèria, i la mare del protagonista, també estan tallats del mateix patró. Són forts, valents, generosos, decidits i honrats. En canvi, l’antagonista, Ivan Ogareff, i els seus sequaços i tot l’exèrcit dels tàrtars són traïdors, sanguinaris i malvats. Vaja, que l’autor, des de la primera línia que ja et posa a favor d’uns i en contra dels altres.

Es tracta d’un narrador subjectiu que pren part en la història i et va fent viure les aventures des del bàndol dels “bons”, dosificant com ell vol la informació i fent parlar poc els personatges. Usa adjectivació abundant, enumeracions, interrogacions retòriques i exclamacions per impressionar-te i també, per motivar-te, per implicar-te en la història, t’explica un fet després d’haver-te generat una incògnita. També ens avança esdeveniments que encara no han viscut ni saben els personatges. Narra en tercera persona però es posa en la pell del protagonista i, de vegades en la d’altra gent.

Descriu amb detallisme els espais per on va passant Miguel Strogoff des de que surt de Moscú fins que arriba a Irkutsk, la ciutat on residia el germà del Tsar a qui li havia de portar instruccions per no fiar-se dels tàrtars i poder-los vèncer. No ens explica només com són les ciutats on arriba, sinó també el paisatge, els costums dels diferents pobles, les sensacions, les olors, les llengües que parlen els habitants, etc.  Quan reps tanta informació detallada per part d’un home que no es va moure de França, entenc l’admiració que li tenia el meu pare. De tota manera, en el meu cas, segurament que ja no en llegiré gaires més d’aquest autor.

                                                                                                           Almoster, 27 d’agost de 2020