SOLDEVILA, Carles, Valentina, Barcelona: Proa, 2006
Aquesta
obra de teatre, versió de Jordi Galceran, es va reeditar per ser representada
al Teatre Nacional. Està basada en la que va fer Carles Soldevila l’any 1932
però ampliada amb alguns monòlegs interiors de la Valentina que l’autor va escriure
un any més tard com a novel·la, per la que va guanyar el Premi Crexells.
És
una obra que planteja les relacions familiars dins de la societat burgesa i s’endinsa
en el cor de la Valentina que, des del primer moment ja endevinem que és un
personatge tràgic, que va a contra corrent, que xoca amb la vida plàcida i
evasiva de tots els que l’envolten, menys el majordom, el Jeroni, que és qui la
comprèn i amb qui pot parlar.
La
Valentina viu desconsolada per la mort del seu pare, un home bo, íntegre i que,
segons ella, tenia totes les virtuts. No pot deixar d’estar trista i de
plorar-lo com al primer dia. En canvi, la seva germana M. Teresa, acompanyada
sempre del seu promès Eudald, viu un estat de felicitat permanent i somnia un
futur esperançador. La seva mare, Clotilde, està molt preocupada per la seva
filla, la tracta tendrament i pacient i voldria veure-la més tranquil·la i
relaxada, però el seu amant, el Dr. Eusebi Baixeres, insisteix en què, ara que
no tenen cap impediment, es casin com més aviat millor i l’insta a que parli
amb la Valentina i li ho comuniqui. Ella no vol donar-li un disgust en l’estat nerviós
i depressiu en què viu. Finalment, troba el moment adient per dir-li que es
casarà amb el Baixeres, que aquest ha estat el seu amant durant anys i que ella
és filla del doctor.
La
noia li retreu aquesta traïció al que ella creia que era el seu pare, però la
mare li desmitifica aquell home, que va ser molt important com a polític i home
públic però que a ella no la va tenir per res i que no va saber fer-la feliç.
A
l’últim acte ja ens situa a bord d’un vaixell de luxe navegant pel mar Bàltic,
camí de sant Petersburg. Hi ha anat tota la família. Fa un mes que la Clotilde
i el doctor s’han casat, la Valentina sembla que està més conformada tot i que
li costa tractar al doctor com a pare. La M. Teresa i l’Eudald segueixen en el
seu món de cotó fluix.
A
bord hi ha una poetessa, moderna i alliberada, que es relaciona amb la família
i parla sovint amb la Valentina.
Aquí
veiem que la parella gran tenen fortes crisis. Després de tants anys d’adulteri,
el casar-se no ha estat una bona pensada. La mare es lamenta i s’adona del seu
error. En canvi la M. Teresa està segura que el seu amor serà diferent i durarà
per sempre.
El
viatge no acaba bé. La Valentina protagonitza un fet que la reconcilia amb ella
i amb el món. Sembla que actua moguda per una força superior que l’empeny.
Tot
i que reconeixo que se’n poden treure moltes conclusions, de l’obra, em quedo
amb les ganes de llegir la novel·la, en què l’autor, hereu del racionalisme il·lustrat i la tradició filosòfica liberal, desenvoluparà més la
psicologia de cada personatge.
Març
del 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada