BOSCH, Xavier, Nosaltres dos, Barcelona: Columna (labutxaca),
2017
He
de dir que he gaudit molt d’aquesta novel·la i que m’ha enganxat fins al final.
Es
tracta de la història del Kim i la Laura, que es coneixen als 17 anys mentre
fan primer de Traducció i Interpretació a la Autònoma. Ell es fill d’un prestigiós
hoteler del Passeig de Gràcia i ella, d’una família més senzilla de Banyoles.
Viuen l’època d’estudiants amb despreocupació i alegria, forjant una bona
amistat. Però els seus camins es separen: només es troben en una ocasió al cap
de quinze anys i ho tornen a fer al cap de quinze anys més, amb motiu d’una
festa sorpresa del 50è aniversari del Kim.
La
novel·la ens mostra el microcosmos del Kim en torn de l’Hotel Rafaeli, el seu
pare, el Paco Ràfales, el pal de paller de la família, els seus germans, la
seva dona, els seus filla, un oncle que té un altre hotel a Roma, amb la seva
família...
I
la història de la Laura que, acabada la carrera, se’n va a Londres per fer d’intèrpret
i viu dues vides molt diferents. Una amb un professor de filosofia que li dobla
l’edat; l’altra, amb un mànager i productor de grups de rock. Després d’una
breu estada a Catalunya, troba una feina a Austràlia i se n’hi va. Dels seus
pares se’n parla poc.
El
Kim i la Laura es tornen a trobar després de 30 anys i s’adonen que, malgrat la
distància i el temps passat, la seva amistat s’ha enfortit.
En
realitat, l’argument és el de menys, el que atrapa és com el presenta l’autor.
Tot i que explica els fets d’una manera lineal, sempre juga a anar endavant i
enrere. Per exemple, el llibre ja comença presentant el discurs que fa el Kim a
la seva festa d’aniversari i fa referència a uns fets importants de la
història. Cada capítol comença d’una manera sorprenent, has de llegir deu o
quinze línies per saber qui parla, on són, a què es refereixen. Va creant
incògnites, confusions en el lector que fa que estigui enganxat a la novel·la
fins al final.
Posa
diàleg, que li serveix per mostrar millor la manera de ser dels personatges,
les seves reaccions, el seu parlar, els seus silencis, però al narrador li
agrada agafar les brides de la història i, contant en tercera persona, tot el
que fan els personatges i el que pensen.
En
el llibre hi ha de tot: sorpreses agradables, sorpreses desagradables, intriga,
traïcions, amistat, amor. També moltes referències musicals, pictòriques,
culinàries, olfactives, florals...
En
fi, un llibre que us entretindrà, sobretot si us heu d’estar a casa per molt de
temps...
20
de març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada