dimarts, 17 de març del 2020

LLEGIM?


POLO, Irene,  La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936), Edició de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur,  Barcelona: Quaderns Crema (D’un dia a l’altre, 14), 2003
         “I el periodista és l’autor de tot això: els fets brillants i els espantosos, i els admirables; la glòria i la catàstrofe i l’encís, passen per les seves mans i ell els distribueix. És el centre del moviment del món... És un ésser fantàstic i totpoderós, temut i cobejat, omniscient i vertiginós, enlluernador i misteriós, gairebé... Ah, un periodista!...”
                                               Irene Polo




La lectura del llibre Dones Rebels d’Aina Torres, en què es parla d’Irene Polo, entre 23 dones més, em va fer memòria que jo tenia a casa els articles d’aquesta autora editats per una companya de feina i bona amiga. Recordava haver-lo llegit, quan va sortir al 2003. Però com que només recordava que m’havia agradat i poca cosa més, m’he decidit a reiniciar-ne una altra lectura.
Realment, ara n’he fruït molt més. El trobo un llibre totalment recomanable. L’autora, autodidacta i joveníssima, però amb una formació excel·lent, gran sensibilitat i dots d’observació, ens parla dels temes candents de l’època amb una gràcia, ironia, precisió i professionalitat que sorprenen. Busca els assumptes que més poden interessar els lectors: de moda, de costums socials, de personatges cèlebres, de col·lectius, de fets denunciables, d’esdeveniments polítics.
Té una gràcia especial en fer les cròniques, realistes, de llenguatge àgil, viu i fresc. De vegades, quan no pot aplegar gaire informació, es limita a explicar, fil per randa, tots els passos frustrats que ha fet per aconseguir l’article. I el fa igualment, i se’n surt. Introdueix molts diàlegs i descripcions minucioses del que va veient, cosa que ens posa dins del context i ens implica.
M’ha agradat recordar o informar-me sobre fets i personatges de la política d’aquells anys -que, per cert, no són tan diferents dels actuals: polítics empresonats, travetes entre partits, concentracions feixistes...
Va col·laborar en diferents publicacions de l’època, la revista Imatges, el diari La Humanitat, el setmanari La Rambla, el diari L’Opinió, el diari L’Instant i el diari Última Hora. Pel que es desprèn del que llegim, devia ser una dona moderna, combativa, compromesa i molt intel·ligent.
Per acabar, he de tornar a felicitar la Glòria Santa-maria per la seva bona feina i dir que m’han agradat especialment els articles que parlen d’Eivissa, perquè hi tinc dues bones companyes, la Francesca i l’Anna, i m’han fet pensar en elles.
                                                                                     Març de 2020


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada