dimarts, 14 de maig del 2019

AL JOAN M. PRATS SOBREPERE, IN MEMÒRIAM


Pel que no t’he dit.
Pel que no m’has dit.
Per la connexió
sense paraules,
sense encontres.
Pels dies i dies
sense saber-nos.
Per les trobades
plaents,
amb papers
a les mans,
amb llibres,
amb projectes...

I ara... un fil que es vol trencar
i un follet juganer
que el nua
per tal de mantenir-nos
connectats.

VOLA, GERMÀ,
que un estel lluminós
em portarà sempre
noves de tu.

            13 de maig de 2019

1 comentari:

  1. Bon dia, Antonieta. M'agrada molt el teu escrit. Una abraçada Pilar i Alfred

    ResponElimina