CONTE ENCADENAT

Si em poso a recordar la meva infantesa, em venen unes imatges molt nítides de persones, espais, anècdotes i, en canvi d’altres, resten a l’oblit més absolut.

Tinc molt present el menjador de casa on, a l’hivern, hi fèiem estada tots perquè era l’únic lloc calent de l’habitacle. Una estufa de clofolla i remòlta cremava sense parar i escalfava l’estada i les habitacions més pròximes. La resta del pis era gèlida.

Asseguda en el balancí, l’àvia potser pelava patates o netejava bajoques, la meva mare recosia alguna peça de roba o planxava. Del meu germà Joan només recordo els “hola” i els “adeu” des del llinda de la porta, perquè segur que, quan era a casa, es devia recloure a la seva cambra llegint o escrivint. Al Pere sí que el veig estirat al terra fent rodar les seves bales o assegut pintant uns ninotets amb els colors dels equips de futbol -els coneixia tots- o muntant damunt de la taula l’enorme camp de botons per improvisar partits. El meu pare no hi és mai en aquests records, perquè sempre estava treballant. Només arribava a l’hora dels àpats i presidia la taula on ens hi concentràvem tots. Allí no sé de què es parlava perquè, com que era la petita, no devia entendre el que deien i em refugiava en el meu món de somnis infantils.

Però sí que recordo un conte que m’explicava sovint el meu pare i que m’agradava molt, no sé si per la història en sí o pel fet que aquell home gran, distant i enfeinat em dediqués uns minuts.

Tot i que em manquen alguns elements, he intentat refer-lo i reproduir-lo. Deia així:

Un dia, una cabreta caminava per damunt del glaç, va relliscar i es va trencar la poteta. Aleshores va dir:

-          Què fort ets, glaç, que m’has trencat la poteta! Però el glaç va respondre:

-          Més fort és el sol, que fon el glaç.

-          Caram!, sol, que fort ets, que fons el glaç”. Llavors el sol va dir:

-          Més fort és el núvol, que tapa el sol.

-          Òndia!, núvol, què fort ets, que tapes el sol! El núvol va replicar:

-          Més fort és el vent, que fa córrer el núvol.

-          Uau!, Vent, que fort ets, que fas córrer el núvol! Però el vent va exclamar:

-          Més forta és la paret, que atura el vent.

-          Ei!, paret, què forta ets, que atures el vent! La paret va raonar:

-          Més forta és la rata, que forada la paret.

-          Hola!, rata, què forta ets, que forades la paret! La rata es va queixar:

-          Més fort és el gat, que es menja la rata!

-          Oh! gat, que fort ets, que et menges la rata! Però el gat va protestar:

-          Més fort és el gos, que espanta el gat!

-          Vatua!, gos, que fort ets, que espantes el gat! El gos es va lamentar:

-          Més fort és el garrot, que pega el gos!

-          Bufa!, garrot, què fort ets, que pegues el gos! El garrot va puntualitzar:

-          Més fort és el foc que crema el garrot!

-          Renoi!, foc, què fort ets, que cremes el garrot! Però el foc va al·legar:

-          Més forta és l’aigua, que apaga el foc!

-          Redimonis!, aigua, que forta ets, que apagues el foc! L’aigua es va aturar un moment per contradir:

-          Més forta és la presa, que atura l’aigua!

-          Ei!, presa, que forta ets, que atures l’aigua! Però la presa va opinar:

-          Més fort és l’home que construeix la presa!

-          Home, què fort ets, que construeixes la presa! L’home va pontificar:

-          Més fort és Déu, que crea l’home! 

     

     I després d’aquesta sentència, el meu pare iniciava una lletania -a la que jo estava invitada a       participar- dient:

      

Déu crea l’home. Home construeix la presa. Presa atura l’aigua. Aigua apaga el foc. Foc crema el garrot. Garrot pega el gos. Gos espanta el gat. Gat menja la rata. Rata forada la paret. Paret atura el vent. Vent fa córrer el núvol. Núvol tapa el sol. Sol fon el glaç. Glaç trenca la poteta de la pobra cabreta. 

     I ara, després de més de seixanta anys, explico aquest conte -amb  lleugeres variacions- als meus nets per tal d’encadenar la memòria, com les anelles d’aquesta història...