ÏU,
t’hem
conegut
adormit,
absent,
xuclant l’escalfor
de ta mare
i sentint
l’ombra
d’un
jove
que
es mou d’esma
i li
ve de nou
ser
el teu pare.
Tot
és senzill avui
i tot
el que escoltes
és temperat
i suau, i plàcid
com els cors que t’envolten.
Un
núvol de somni
plana
sobre el teu bres.
Olorem
la pell fina
i tastem el llenguatge
potent
dels teus braços i peus.
El temps va passant
feixuc
per a tots,
però
tu vas fent via,
començant
a traçar,
lentament
i resolt,
el
teu propi destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada