Oh, cant, estén les ales i escampa’t,
omple de ritme i de melodia
l’aire de la ciutat.
Cant d’alegria, de bonhomia
i d’amistat.
Sota l’esfera blava i encesa,
digues el teu anhel de bellesa,
mira com fa guspires
l’aura irisada cada vegada
que tu sospires.
Quan al solc cau la llavor
en la terra ben humida,
hi germina vigorós
un rebrot de nova vida.
La llavor del nostre assaig
dia a dia anem sembrant
i floreix com un esclat
en la música d’un cant.
Oh, cant, estén les ales i escampa’t…
Gent que dorm o està ensopida,
que es desvetlli de seguida:
a la plaça reunida
hi ha una colla de jovent
celebrant la primavera,
ulls clars, cara riallera,
amb cants duen la fal·lera
de ser lliures com el vent.
Oh Cant, estén les ales o escampa’t…
VISCA!!!
(Aquest
cant, amb música de Constantí Sotelo, va ser estrenat a Reus, l’any 2000. Es
canta anualment a les Trobades de Corals de Secundaria.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada