LLEGIM?

 O’FARRELL, Maggie, Visc, i visc, i visc. Disset topades amb la mort. Traducció de Marc                                       Rubio, Barcelona. Ed. L’altra editorial, 2019

 

D’aquesta autora ja havia llegit l’Estranya desaparició d’Esme Lennox, que no em va agradar tant com el llibre que ara comento.

Aquest, sembla autobiogràfic, però podria no ser-ho, perquè els recursos dels escriptors són infinits.

L’autora explica setze moments en què ha escapat de la mort per pura carambola. Des de la vegada que, en plena muntanya solitària, va trobar-se un home amb males intencions, fins un dia que va estar a punt d’ofegar-se. Perills a molts llocs de la geografia: Cambridge, Filipines, Amèrica del Sud, Oceà Índic, un poblet xinès vora una muntanya budista, Praga, Londres, França, Tanzània, Itàlia...

Ella, al llarg de la vida, ha fet innombrables feines, des de les pròpies d’una  adolescent que vol independitzar-se, fins a feines més estables, com oficinista i periodista de viatges. Ha tingut diferents parelles, ha viscut sola i, finalment, s’ha quedat amb el Will, amb qui ha tingut tres fills.

L’últim capítol no parla dels seus perills, sinó els de la seva filla, que ha de viure amb un problema mèdic important.

Tots aquests moments límit, els narra amb tant de detall que et fa viure cada un dels moments com si t’hi trobessis. És un llibre que et sacseja, que et fa veure la vulnerabilitat de la vida. Que, per una part, t’espanta, i, per l’altra, et convida a gaudir de la vida.

Estructura el llibre en 17 capítols i, per títol els posa la part del cos que es va veure afectada pel perill: coll, pulmons, crani, intestins...

Empra diferents recursos narratius. El més freqüent és el de desdoblar-se i parlar d’ella amb tercera persona.

El que més m’ha agradat del llibre és la capacitat narrativa de l’autora i la tensió a què et sotmet en cada conte-capítol.

Totalment recomanable.

                                                                       Setembre 2025