LLEGIM?

SAUCIER, Jocelyne,   Plovien ocells. Traducció de Marta Hernández  Pibernat.                                                     Barcelona, Ed. Minúscula, (Col.Microclimes, 25), 2024

La raó de començar a llegir un llibre, per a mi, és quasi sempre una carambola. El cas d’aquest llibre és totalment casual.

Era una tarda de juliol, anava al Romea a veure El Gegant, que interpreta el J.M. Pou i, en arribar al teatre, em vaig adonar que m’havia confós d’hora i que em sobrava molt de temps. Això em va contrariar perquè no portava res per llegir a la bossa. Vaig vagarejar pels carrers del Raval, buscant alguna biblioteca, però vaig topar amb la llibreria Nocturana, al carrer Peu de la Creu. A l’entrada, un expositor amb uns quants llibres, entre els quals, aquest. Era petit i de títol suggerent. Vaig llegir la contraportada i la informació sobre l’autora, canadenca, com la meva professora d’anglès. Tenia molts punts per ser escollit, però vaig entrar per repassar els altres llibres. Al fons de la llibreria, un sofà ple de coixins semblava esperar-me. Vaig comprar el llibre i el vaig començar a llegir asseguda còmodament, convençuda que havia fet una bona elecció.

          És la història de tres vells que s’han apartat del món a un bosc del nord del Canadà. Allí viuen la seva vida en la llibertat més absoluta. Només dos xicots, l’Steve i el Bruno saben de la seva existència i són els que els porten el que necessiten a canvi d’un favor que els proporciona diners.

          Un dia hi fa cap una fotògrafa que busca supervivents dels Grans Incendis que es van produir al 1916. Va darrera d’un tal Boychuck, que és un dels tres vells, que ha mort fa poc. Parla amb els altres dos, que es mostren hermètics i desconfiats. Se’n va prometent-se tornar.

          Però abans de fer-ho, els vells reben una altra sorpresa: la tieta del Bruno, una velleta menuda i fràgil que no vol tornar al centre psiquiàtric on ha estat tancada fa molts anys. La seva presència revolucionarà la plàcida vida libertària dels vells.

La fotògrafa torna i es fa molt amiga de la nova habitant de les cabanes del bosc.

Passen moltes coses en poques pàgines, però el més important és gaudir de l’estil de l’autora, que escriu meravellosament. Té la capacitat de presentar-te els fets de tal manera que et sents molt a prop dels personatges. L’entorn que han escollit està descrit minuciosament, el que es veu, el que se sent, les olors... També palpem els sentiments dels personatges. En menys de dues-centes pàgines, els veiem evolucionar, sentir, emocionar-se. Quasi sempre el narrador és omniscient y parla en tercera persona, introduint alguns diàlegs, però, en els primers capítols, és el propi personatge qui parla, com per exemple, la fotògrafa, que inicia la narració, el Bruno i l’Steve.

És un llibre totalment recomanable i molt adequat per portar-lo a la bossa, quan vas de vacances, perquè pesa molt poc. Bon estiu.

                                                                                                         Juliol 2025