AMELA, Víctor, La filla del capità groc, Barcelona, Ed. Planeta, 2016
Aquest llibre el vaig
comprar en el Mercat Solidari e la Via Júlia, que recull diners per a
Nicaragua. Com que coneixem els voluntaris Tòfol i Pepi, cada segon diumenge de
mes, que és quan hi són, hi passem, xerrem una estona i mirem l’oferta de
llibres. El passat febrer em vaig firar aquest perquè no havia llegit res d’aquest
escriptor i vaig pensar que ja tocava. A més és Premi Ramon Llull 2016.
És un llibre fàcil de
llegir perquè té capítols curts i la lletra grossa. Al començament, porta un
mapa de la zona del Maestrat on es desenvolupen els fets que es narren, cosa
que facilita la comprensió.
Tracta de la guerra que
va dur del general Cabrera i els seus seguidors, entre ells el valent i
obstinat capità Groc, contra els lliberals partidaris de la Reina Isabel II,
amants del progrés. Els Carlistes, en canvi, defensaven les tradicions més
ancestrals i Déu. Volien proclamar rei a Carlos, germà de Ferran VII, que havia
mort sense descendència masculina.
M’ha agradat conèixer
la manera de pensar i de fer dels personatges d’aquells pobles del Maestrat.
Però després de tantes lluites, emboscades, morts i traïcions, confirmar que no
hi ha cap causa que mereixi la mort d’un sol home.
Tot i que el llibre
narra uns fets històrics i documentats i que el Capità Groc va existir, la
trama i el dia a dia dels personatges s’han novel·lat.
L’Amela escriu bé i té
un vocabulari ric. Recupera paraules genuïnes de la zona, que ell coneix bé
perquè procedeix de Forcall, el poble del protagonista.
El que no m’ha agradat
és la cruesa en què narra les morts i les venjances de la gent dels dos
bàndols. Això, realment, és desagradable. Malgrat tot, el llibre enganxa.
Març
25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada