LLEGIM?

 EROLES PALACIOS, Ivet. Il·lustracions de Maria Anaïs Miranda Solé, Dones al marge, Juneda, Ed. Fonoll (Col. Plançó, 20), 2021

 

Aquest llibre, que tinc dedicat per l’autora, me’l van regalar la meva jove i el meu fill, en una estada a Altron, al Pallars Sobirà.

Té catorze capítols, dedicat cada un d’ells a una dona que, per una raó o una altra, s’ha desmarcat del model de dona establert per la societat de l’època.

Les dels primers capítols eren dones del segles XVI i XVII, generalment grans, vídues i pobres, que coneixien les propietats medicinals de les herbes i feien remeis curatius. La gent les anava a buscar quan tenien un problema de salut, però també les senyalava com a responsables quan al poble hi havia alguna desgràcia: moria una criatura o un fenomen natural arrasava les collites.

En els capítols posteriors, ja es parla de dones dels segles XIX i XX.

L’autora està molt ben documentada i, a més de la història de cada dona, explica què se’ls feia quan eren condemnades, i el tipus de tortura que els practicaven. També s’especifiquen remeis que preparaven.

Es menciona el dimoni, que apareix en forma de boc (el boc de Biterna), o d’home negre o de crestó negre (cabrit castrat). Hi ha molta llegenda sobre les trobades de les “bruixes” amb el diable.

No sempre era el Tribunal de la Inquisició que condemnava aquestes dones, de vegades eren els propis veïns.

Una de les dones ressenyada va sobreviure al Camp de Ravensbrück.

He après què era l’ofici de tramentinaire i moltes altres coses curioses. Sorprèn com l’autora, basant-se en aquestes 14 dones, parla de moltes altres, totes elles solitàries, especials, rebels, i reivindica el seu paper en la societat.

Aprofita per recuperar paraules del Pallars, expressions o poemes i fer un inventari de Museus i llocs on es commemora la bruixeria o algun ofici antic o on es mostren eines d’altres temps.

Geogràficament, no es limita al Pallars, parla de La Noguera o el Lluçanès, el Montseny o l’Empordà i mostra històries ben narrades.

En fi, que és un llibre interessant i reivindicatiu en què es poden aprendre moltes coses i gaudir d’històries singulars escrites amb un llenguatge cuidat i, de vegades, poètic.

El recomano.

                                                                       Març de 2025