LLEGIM?

 SUSANNA, Àlex, Quadern venecià, Barcelona, Ed. Destino (Col. El Trident, 46), 1996

 

Passejant per les paradetes de la Fira del Llibre Vell d’aquest any 24, vaig veure aquest llibre d’Àlex Susanna. Com que feia poc que havia mort (el 27 de juliol), el vaig comprar sense pensar-m’ho. A aquest autor jo el coneixia per la seva poesia. Als anys 90, el vaig entrevistar per fer un article a la Revista Arboç, on col·laborava. Malgrat que en aquella època ja estava molt ben posicionat en el món literari -em sembla que era el director de l’editorial Columna o que ho va ser al cap de poc-, era un home afable i cordial i no gens pedant, malgrat que a mi em donava mil voltes.

Vaig pensar que aquest llibret petit em serviria per emportar-me’l a la bossa quan vaig en metro o he d’esperar a la consulta d’algun metge, però m’ha enganxat i no he parat fins que l’he acabat.

M’ha agradat perquè m’ha permès conèixer aquest home de lletres en els seus inicis. Quan tenia vint-i-un anys, va tenir la oportunitat d’anar a passar un any a Venècia per treballar a la Universitat i, en aquest dietari, va explicant el seu dia a dia.

Pel que es veu, la feina a la facultat li prenia molt poc temps i passava gran part del dia llegint, escrivint, passejant i trobant-se amb amics i gent que li presentaven.

Ben aviat té ocasió d’instal·lar-se en un palau, on viu l’Eugenio Bernardi, catedràtic d’alemany, que ha d’anar a passar un any a Viena.

Al començament de la lectura em sentia acomplexada perquè parlava de moltíssims autors que jo no he llegit o que ni tan sols em sonen. Però m’ha agradat llegir-lo per copsar la personalitat d’aquell jove sensible, caminador, interessat en l’art i la música a més de la literatura, que sap treure el màxim profit d’aquell any sabàtic, sense desconnectar-se de Barcelona i dels amics que hi ha deixat.

Ens fa sentir la duresa de l’hivern a Venècia, la seva relació agre-dolça amb la ciutat, la descoberta d’altres ciutats on viatja, els museus que visita, els quadres que hi veu. Ens parla de les amistats que reforça i de les que fa de nou, dels amors esporàdics que se li presenten.

Transcriu també fragments de llibres que llegeix, algun poema que fa a rel d’algun detall o fet que li crida l’atenció. Va al cinema, al teatre i a concerts.

Aquesta estança a Venècia es veu interrompuda per les vacances de Nadal, de setmana Santa i d’estiu, que passa a Barcelona, i també per uns dies del maig en què assisteix i participa als actes de la setmana de la Poesia.

També viatja a Berlín, per trobar-se amb el seu amic Eugenio, amo del pis on s’hostatja, i a Londres.

No sé si tindré ocasió d’anar a Triestre o a Pàdua o a Brazzano, Bolonya, Cortina..., però les seves anades a aquestes ciutats i les seves descripcions me n’han fet venir ganes. Així com també de llegir certs autors (Tomas Bernhard, Thomas Mann) i certes obres (Nou contes de Salinger).

És un llibre ric en tots els sentits i molt poètic en alguns passatges. N’he gaudit força.