LLEGIM?

 Quintana i Riera, Mª Teresa, Eixamplant el cor. Tothom hi té cabuda, Barcelona, Ed.                             Claret (Col. A cel obert, 28), 2023

 

Aquest llibre és el tercer que l’Editorial Claret li ha publicat a la mateixa col·lecció.

A la M. Teresa la conec perquè va treballar uns anys al mateix institut que el meu marit, el Sant Josep de Calasanç, i ens havíem vist en algunes festes.

Recordo que, al 2013, quan va publicar el seu primer llibre, Intuïcions del cor, el vam comprar per sant Jordi i ella ens el va dedicar. Després va venir el segon volum, De cor a cor, l’any 2017. A partir d’aquí també hem anat seguint la seva trajectòria literària, ja que cada mes publica un text reflexiu a Facebook.

Aquest llibre esà format per 80 capítols de temes molt diversos però que els podríem agrupar en els grans eixos que es van repetint en els escrits de la Mª Teresa:

-       L’admiració i emoció davant de la natura. L’autora demostra una gran sensibilitat per gaudir del paisatge a l’aire lliure, el cant dels ocells, els fenòmens naturals, etc. I aquesta meravella l’ajuda a reflexionar sobre molts altres temes, a plantejar-se preguntes i a intentar resoldre-les.

-       La meravella del cos que tenim i la seva fragilitat és un altre dels temes recurrents. La constatació de la seva degradació, camí de la mort. Això la porta cap a l’acceptació i a la paciència davant dels sofriment i les limitacions, També s’adona que, amb els anys, hom es torna més comprensiu i resilient.

-       Però per a ella, que es confessa creient, la mort només és un pas cap a una altra vida. Aquest convenciment li dona esperança i sentit a tot el que es fa en aquest món, que ha estat mogut pels valors de l’amor, la solidaritat i el respecte per la natura.

-       En els seus escrits, la introspecció que practica i la seva actitud de pensament interior no li fa perdre el món de vista. Es mostra preocupada per la desigualtat, els conflictes bèl·lics, la destrucció de la natura, etc. Davant de totes aquestes problemàtiques, que no podem resoldre des del punt de vista individual, mostra una actitud estoica, peròi esperançada cap al futur.

-       En les seves reflexions, la família hi té un paper important. Sovint parla del seu fill, la seva filla, el seu nét i el seu company de vida, el Toni, amb qui ha compartit viatges i il·lusions.

 

La Mª Teresa Quintana té un estil planer, quasi col·loquial, molt personal fa que es puguin llegir. El títol del llibre és adequat, perquè el que fa és obrir-nos el cor de bat a bat, despullar-se del seu interior i convidar-nos a entrar-hi amb ella.

En un primer moment, potser poden sobtar-nos aquestes confidències però, quan vas coneixent l’autora a través dels seus escrits, t’hi acostumes.

 

El fet d’ordenar els textos per ordre alfabètic fa que cada capítol sigui una sorpresa, perquè no saps mai quin tema serà el següent. A més també permet llegir-los aleatòriament obrint el llibre i que l’atzar ens triï el tema o triant els títols que ens interessen més. En el meu cas, aquest llibre ens va servir de reflexió a la Josefina (companya dels Amics de la Gent Gran) i a mi, durant les trobades que fèiem quan ella, amb poca mobilitat, havia d’estar moltes hores a casa.

La lectura del llibre ens va donar peu a grans converses.

              

                                                                            Agost del 2024