REDONDO, Dolores, Ofrena a la tempesta, traducció de Núria Parès Sellarès, Barcelona, Columna (Col. Clàssica, 1028), 2014
Aquest és el tercer
llibre de la trilogia del Baztan. La veritat és que, quan anava per la meitat,
vaig estar temptada d’abandonar-lo per la temàtica tan escabrosa que tracta i
la dèria de la protagonista, Amaia Salazar, d’anar fins al final de cada cas,
al que es lliura en cos i ànima, oblidant-se de menjar i dormir, oblidant-se de
la família i del seu bebè Ibai, perquè ella sap que està ben cuidat pel James,
el pare i espòs perfecte.
Però, quan estava més desmotivada per continuar, es va produir un fet luctuós que va deixar a tots corpresos, fins i tot a mi. I, a partir d’aquí la trama es complica, es descobreixen nous culpables i nous fets que et fan voler acabar el llibre. I no me’n penedeixo, perquè en els darrers capítols hi ha la màxima informació i també la màxima tensió. Quàntes sorpreses!!!
Ja he dit en les
cròniques dels dos llibres anteriors que m’agrada molt la manera de narrar de l’autora.
A part de l’ordre en que va exposant els fets i l’estructura del relat, que està
molt ben travada, va intercalant unes descripcions de l’ambient i el clima que et
transporta al lloc dels fets. Després de cada moment clau, de cada sorpresa que
ens depara el llibre, apareix la descripció del fred, la boira, la humitat, la
pluja en què es troben els personatges, com a teló de fons dels seus sentiments
i emocions.
En fi, una autora que
val la pena conèixer.
Novembre
2024

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada