RUÍZ PALÀ, Gemma, Les nostres mares, Barcelona, Omnium-Proa, 2023
Aquest
llibre va guanyar el Premi Sant Jordi a l’any 2022 i ha estat rècord de vendes
per Sant Jordi d’aquest any. A mi me’l va regalar la nostra amiga Mercè.
Són
deu narracions que parlen de les històries de deu dones nascudes a mitjans
segle XX. Cada una ha hagut de renunciar a alguna cosa en casar-se i tenir
fills.
A
cada història surt la família de la dona en qüestió, sobretot el marit i els
fills. I, a mesura que avances, t’adones que totes elles estan relacionades les
unes amb les altres. O són amigues, o són una mare i una filla, o la cangur de
la nena o l’amiga de la cangur o la mestressa de la fonda on va a parar la
cangur, etc.
Hi
trobem moltes al·lusions a l’època post franquista, fets concrets o referències
i costums.
Surten
temes com l’avortament, la pederàstia, les drogues, els embarassos no desitjats
i la renúncia a la criatura, les vagues obreres, les separacions, la immigració
a Catalunya, l’homosexualitat, el canvi de sexe. Amb moltes referències a
pel·lícules, a llibres, a escriptores i a artistes.
Tots
els temes i subtemes resulten ser molt amens, però el que crida més l’atenció
és la forma en què està escrit el llibre. El narrador explica sense donar cap
referència d’espai ni de temps, ni de qui parla. Això fa que, de vegades, el
lector es perdi i hagi de rellegir el paràgraf per tornar a agafar el fil. Però
queda gratament sorprès en veure que tot lliga, que tots els personatges estan
relacionats.
És
un llibre que recomano, tot i que soc conscient que potser hi haurà algú a qui
aquesta forma de narrar no li plagui, ja que obliga a fer un esforç de
concentració per entendre el que ens queda velat, com m’ha comentat alguna
amiga.
De
totes maneres, constitueix un repte important per al lector.
Setembre
2023

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada