IX PREMI GUILLEM DE BALIBASTA. 2023. Tragó de Segre
Aquest
llibre recull els cinc relats finalistes d’aquest premi al que es va presentar
el meu nebot, Àlvar Llobet Sotelo, que, des de fa un any o dos s’està fent un
nom en el món de la literatura.
El
seu relat es titula El Cigne i la Creu i és el quart.
És
una història d’odis i venjances, ambicions, sang i fetge, escrit en tercera
persona. Crida l’atenció el llenguatge, cuidat i ric[1]
i els fragments en estil directe que es fa seus el narrador, malgrat sortir de
la boca d’algun personatge.
El
senyor de Gurp vol venjar la mort del seu fill de mans sarraïnes, amb Almansor
al front. El Compte Borrell es presenta amb tot un exèrcit per fer-li costat.
Mentre
això passa, una jove, la Garsa, per venjar-se del senyor de Gurp, que l’ha
enganyada, lliura un pergamí secret a una monja, Udalgarda, que el comparteix
amb l’ambiciós Fruià, bisbe de Vic i enemic d’Ansulf de Gurp.
El
bisbe aconsegueix desxifrar l’enigma del pergamí i trobar el tresor, però, com
que es veu sorprès pel senyor de Gurp, no dubta a esbudellar-lo. I ho hauria
aconseguit si, Hermengol, un brivall que s’estrenava com a guerrer, no hagués
estat allí de pura casualitat i hagués fet justícia matant l’abat abans de fer
el seu fet.
Resulta
que aquest xicotet no és altre que el germà de la Garsa. Amb ells la història
passa de l’Alt Urgell al Montseny i Osona i queda relacionada amb el comptat de
Barcelona.
Així
el relat queda tancat i rodó. Les diferents parts, aparentment inconnexes al
principi, per sorpresa del lector, cobren sentit al final.
El
primer relat, Pessoa, Pla, Pushkin i Piñero i altres relats, es de Jesús
Serrano Pous. Està narrat en primera persona per boca d’una dona gran que
explica la seva història. Més que la història en sí, enganxa el seu llenguatge
ebrenc i la manera particular d’anar desgranant les desgràcies familiars.
El
segon és de Montserrat Espallargas Barceló. Parla un home en primera persona,
un tal Josep Miquel Castellvell, que pertany a una família de cacics. Hem d’arribar
al final del relat per entendre o pressentir què li ha passat. I això pot ser
gràcies al que li van dient els interlocutors que es troba pel camí. El
llenguatge sorprèn per les metàfores arriscades que empra.
El
tercer és de Pere Gorgollo i Noell, Una collita excel·lent.
El
cinquè, signat per Joan Roca i Casals, és molt descriptiu. El llenguatge, massa
cuidat i metafòric pel meu gust. El tema recorda la llegenda de Bécquer Los ojos
verdes. Misteriosa història.
Agost,
2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada