AMAT, Jordi, Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona, Edicions 62, 2022
Quan vaig veure
que el Xavier Grasset entrevistava el Jordi Amat a rel de la publicació del seu
llibre sobre Gabriel Ferrater, de seguida vaig pensar que el llegiria, perquè d’aquest
personatge i sobretot del seu pare i de la seva família me’n parlava molt Enric
Llevat, l’amic que em va dictar el llibre Almoster una memòria del poble i
que em va inspirar l’amor pel poble i per la seva història antiga. En efecte,
ell em parlava del Ricard Ferraté, el pare del Gabriel, com un home ric i
somniador que estava casat amb l’Amàlia Solé, una descendent del famós Victor,
Josep Roselló Martí, terratinent d’Almoster que va ser un polèmic alcalde
de Reus. Per ell sabia que els Ferraté s’havien fet un “maset” en un tros del
Picarany, que hi passaven moltes temporades i que pujava la flor i nata de Reus
a fer-hi festes i bacanals. L’Enric explicava que havia tingut llargues
converses amb el Ferraté i que amb el Gabriel també hi havia parlat diverses
vegades. Per tant, jo tenia interès per saber la vida d’aquest personatge i
veure les connexions que trobava amb el que l’Enric m’havia explicat.
Així doncs, vaig
començar el llibre amb interès i motivació. M’ha interessat molt tot el que
explica sobre la seva infantesa a Reus i al mas del Picarany, però també saber
la vida literària i editorial de la Barcelona dels anys 50 i 60, els mons per
on es movien ell i els seus amics, les tertúlies a cases de particulars
il·lustrats. Anar coneixent les opinions literàries d’aquest home especial, d’intel·ligència
preclara i de gran cultura que era capaç de llegir i de traduir llibres de
diverses llengües, de veure les connexions entre literats, d’impressionar els
assistents de qualsevol acte on ell es fes present. Llegir les cartes que ell
escrivia o que rebia. La creació de la universitat autònoma. Conèixer la seva
vida afectiva, les seves dots de seducció, de quina manera enamorava noies
joves i intel·ligents, però a la vegada com l’anaven deixant perquè devia ser
una persona difícil de tractar. De mica en mica, l’autor, de manera subtil, va
desmuntant el mite i ens presenta l’home, carregat de pors, d’insatisfaccions,
d’addiccions, de constants problemes
econòmics, que es va autodestruint a poc a poc.
Formalment, al
llibre li trobo una mica de desordre en la presentació dels fets. Al
començament sobretot, després ja segueix més un ordre cronològic. Això també ho
vaig notar en l’altre llibre de l’autor, El fill del xofer, tot i que,
revisant la crònica que en vaig fer, aquesta repetició de fets i de dades en
diversos apartats del llibre, no el faig constar.
M‘ha impressionat la quantitat de
material que ha hagut de recollir l’autor per donar tantes dades sobre el Gabriel
Ferrater (ell es va canviar el cognom del seu pare perquè fos ortogràficament
correcte). A mesura que anava acabant aquesta rica biografia, m’anava quedant
una mica entristida i impressionada de veure com les fites professionals del
personatge, brillantíssimes, eren indirectament proporcionals al seu dia a dia en
què se sentia insatisfet, abatut i acorralat. Poc abans de complir cinquanta anys, va decidir
treure's la vida.
Aquest llibre segur que pot interessar a molta
gent. En tot cas, ara que estem celebrant el centenari del seu naixement i el
cinquentenari de la seva mort, era de justícia donar a conèixer un personatge
tan singular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada