ZWEIG, Stefan, L’amor d’Erika Ewald. Traducció de Clara Formosa. Barcelona, Ed. Viena (Col. Petits Plaers, 13), 2020
Quan va sortir aquesta col·lecció, Petits plaers, de l’Editorial
Viena, les responsables (Isabel Monsó i Blanca Pujals) van sortir al programa
+324, del Xavier Grasset i van explicar que el seu objectiu era fer conèixer
els grans escriptors de la literatura universal a través d’obres breus però
significatives, per ajudar els lectors a introduir-s’hi. Em va agradar la idea
i vaig anar darrera d’aquesta col·lecció. Em sembla que va ser a la Fira del
Llibre de l’any següent que vaig comprar el primer títol. Em vaig decidir per
Zweig, perquè em feia vergonya no haver-li llegit res. No m’ha decebut.
A la novel·la breu que ens ocupa, Èrika Ewald és una noia que viu amb una
família poc gratificant. La mare va morir fa un temps i el pare viu per al treball
i, a casa, no es comunica, es mostra angoixat, apàtic i silenciós. La germana,
Jeanette, poc agraciada, sembla que ha assumit el paper de solterona i
cuidadora del pare. Èrika es guanya la vida donant classes de piano. És
sensible i somniadora i voldria sortir de l’ambient opressiu de casa seva.
Coneix un jove violinista amb el que té ocasió de tocar en algun concert.
L’amor a la música els uneix i els fa confidents. Es troben bé junts i s’expressen
els seus sentiments o, en ocasions, s’entenen sense paraules. Sembla que serà
un amor ideal però en el moment més àlgid de la història, la relació es trenca
i l’Èrica s’ha de resignar a la vida en solitari.
El que m’ha agradat més del llibre és la descripció dels sentiments dels
protagonistes, sobretot de la noia, de quina manera l’autor, en poc menys de
cent pàgines, és capaç de fer-nos posar en la pell d’aquesta ànima insatisfeta
primerament, desitjosa, explosiva,
melancòlica i, finalment frustrada i resignada. Amb un estil plegat de
comparacions, sap descriure els ambients en què es mouen els personatges i el
que senten. En poques paraules condensa la realitat de la protagonista, com el
el paràgraf que segueix:
“Tot això havia de passar,
perquè hi ha persones que no han nascut per a l’amor, en les quals només
floreixen les benaurades esgarrifances de l’espera, perquè són massa dèbils per
suportar la dolorosa felicitat de realitzar-se.”
És un llibre que no deixa indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada