divendres, 3 de juliol del 2020

LA CLAU DEL MEU RECORD


1 comentari:

  1. Jo també recordo aquesta clau que dius, era d'alumini, per això no pesava. I també recordo el vigilant, amb el seu abric llarg, cordat amb dos rengles de botons daurats. Per reclamar els seus serveis, la gent el cridava picant de mans. A la nit, el silenci trencat per aquell so sec i l'aparició de l'home sortint del portal de davant de casa, resultava fantasmagòric per a mí. No hi havia pensat més, però ara el teu escrit m'ha desvetllat uns records molt nítids d'aquells sensacions, en tornar tard a cada, amb els pares, segurament provinents d'algun concert del Fortuny o del teatre.

    ResponElimina