Iniciem un nou espai sobre els llibres que anem llegint o que hem llegit en altre temps. Ens agradaria que tothom qui vagi al blog fes un breu comentari sobre alguna lectura que li hagi cridat l'atenció o que valgui la pena recomanar. Així, aquest espai es podria convertir en un senzill club de lectura.
Les meves lectures són molt eclèctiques, ja ho veureu. El llibre amb el que començo és el que he acabat fa pocs dies. Tinc intenció d'anar posant les ressenyes d'altres llibres llegits
LANDERO, Luis, El balcón en invierno,
4ª ed., Barcelona, Tusquets Ed.,(Col. Andanzas, 838), 2014
El
primer capítol m’ha desconcertat, perquè no sabia què estava llegint. Sembla
que comença una historia, però no el satisfà i llavors va elucubrant sobre la
seva manera de ser, insegura, sobre l’ofici d’escriptor, sobre el destí de la literatura...
i finalment opta per escriure sobre els seus orígens, la seva infantesa. La seva
família. A partir d’aquí, o sigui, del capítol 2, ja va explicant sobre aquell
nen que va néixer al camp i que després es va traslladar a viure al barri de la
Prosperidad de Madrid, amb la seva família.
Amb
salts endavant i endarrere va parlant dels seus pares, les seves germanes, el
seu tío Paco i molts altres membres de la seva família.
Amb
tot el que explica de la seves arrels, se’ns fa difícil creure que ha pogut
arribar tan lluny com a escriptor, perquè, a casa seva, els llibres i la
cultura no hi tenien entrada.
El
que explica podria ser la història de moltes persones que se n’han anat fent a
sí mateixes, però la gràcia està en la manera de contar-ho. Té un estil
original, fluït i únic que fa que qualsevol cosa que explica es fa interessant.
Per
tant, recomanaria el llibre
Gener
2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada