Allò que us vull dir sobre l’Àngels Ollé
Vaig conèixer l’Àngels Ollé quan em van
demanar una prova de dibuix per il·lustrar uns contes, que ella s’havia
empescat, perquè els infants aprenguessin a llegir.
Havien de ser uns petits llibres
vistosos, que els nens se’ls fessin seus. Incorporaven una a dues lletres a cada conte. La
col·lecció es deia “A poc a poc” (això és molt d’ella, sempre la paraula justa).
Jo vaig entrar així al món de la il·lustració i així va començar una
col·laboració i una amistat de més de cinquanta anys.
Em sento molt afortunat. He conegut una dona brillant que mai no improvisava.
He pogut admirar el seu rigor, el seu compromís, l’estima per les lletres i
les paraules, i la seva voluntat de posar-se a fer escola, a ensenyar mestres,
a escriure, a explicar contes perquè no es perdés la nostra tradició. M’ha
impactat la seva clarividència a l’hora de veure allò que el país necessitava, al
recolzar el dret a decidir...
Avui, si sentim explicar un conte, si veiem una senyera, si anem al
Mercadal, als migdies, amb els Avis i Àvies, si escoltem el silenci d’una
biblioteca plena de llibres o sentim l’alegre bullici dels nens tornant de nou
a l’escola aquest dia 12, notarem que ella és amb nosaltres.
Pere Prats Sobrepere
Gràcies, Pere, per fer-nos conèixer l'Àngels a través dels teus dibuixos i, ara, a través d'aquestes paraules.
ResponEliminaRecordes que un estiu érem a Reus per preparar un acte a la biblioteca Xavier Amorós i, després de reunir-nos amb la directora, la Cristina, vam anar a dinar i, després, vam anar a veure l'Àngels, que era al seu mas? Vàreu parlar dels vostres projectes, em sembla que preparàveu el llibre l'"ABZ de Reus", que havia de sortir al cap de poc, i jo em vaig entretenir a observar l'entorn. Recordo que era agradable -o ho era la seva presència?- Recordo la seva empatia, la senzillesa, la conversa amable. Et pots sentir afortunat per haver-la tingut d'amiga durant tants anys. Descansi en pau.