AVUI FA QUATRE MESOS

Avui fa quatre mesos que el nostre germà Joan ens va deixar. Per recordar-lo, publiquem un altre poema de Marea Alta, editat el 2013 per "El Cep i la Nansa edicions".
El dibuix, com tots els altres del llibre és del nostre germà Pere.

Qui sap on va

                                                Fem un viatge sense cap raó

Josep M. DE SAGARRA

Fem un viatge sense cap raó,

ni bitllet ni programa.

I és que tu i jo, i qualsevol, un dia,

quan adquirim un bri de consciència,

ens trobem engatjats en un viatge

sense cap raó.

D’on procedim? Ens pensem que ho sabem:

coneixem, encabat de molta brega,

l’evolució de la Vida a la Terra.

I tanmateix no en sabem el perquè.

Cadascú sap on va: a mare mar.

I la humanitat, sabem cap on va?

Sense cap raó.

Alguns profetes parlen d’un Pla global del cosmos

-seria bo coneixe’n els motius,

i també els objectius i les etapes-;

parlen d’un Creador, d’un demiürg,

que té preparat, per als més perfectes, un final feliç;

i unes acaballes molt de mal pair per als fills de l’odi.

Estaria bé que algú respongués

de tot el dolor que travessa els segles.

Però tu -i jo i qualsevol altre-,

mentre ho esbrinem,

hem d’atrafegar-nos en el dia a dia.

Tenim set de viure,

sense cap més raó que viure

-i algunes altres galindaines-.

Haurem d’escarrassar-nos-hi:

No ens lleurà pas repòs.

Heus aquí, doncs, el testimoniatge

d’un foll caminant que emprèn un viatge

a Quisaponvà.

El comença ben lleuger d’equipatge,

mentre que la popa li mossega un ca…

Més val que t’ho prenguis amb filosofia,

amb un xic de broma i un poc de follia.