És
una imatge
teva,
la lluna,
el mar,
les aigües d’un riu
o el tutti
d’una orquestra
que descabdellen
el fil del record
i m’enceten
el plor.
Perquè l’ahir,
el sempre i
el mai més
flueixen
desbocats
en el meu cor
i no sóc capaç
de frenar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada