AVUI FA UN MES

Avui fa un mes que va morir el nostre germà Joan. Per recordar-lo, publiquem uns versos del seu poema"L'avi Francesc", corresponent a la carta "L'ermità". Els dibuixos originals són del Pere Prats Sobrepere. Tot queda a casa.

1. 

L’AVI FRANCESC

                        I

No sóc aventurer com Odisseu,

no he perpetrat cap guerra;

el pas del desert, l’he viscut sencer.

No he conegut cap Circe fetillera

‑si descomptem alguns ulls abissals-.

Com l’itaquès errant, com Orfeu,

jo també baixo al fons del meu alè

i amb velles coneixences, a voltes, em retrob:

m’apareixen com boira intangible

(oblideu pensaments nigromàntics).

Compartim una estona.

[...]

IV

I ara l’ombra, semblant a la nit obagosa,

s’esvaneix com la boira si el Sol l’escaldufa,

però el rou romandrà sense fondre’s.

Dic adéu sense verda paüra.

Embarquem i amollem el cordam,

que el viatge per mar no s’atura.

Joan Prats Sobrepere, Marea Alta, El cep i la nansa, Ed. Vilanova i la Geltrú, 2013