ORACIONS

L’altre dia recordàvem, amb el meu germà Joan, dues oracions que havíem sentit dir a una senyora velleta, de cabells blancs, que venia per casa de tant en tant. L’anomenàvem tia Carme, però no tenim constància que fos tia nostra, en tot cas, devia estar emparentada amb la nostra àvia paterna.

El Joan recorda la que resava per curar una airada, que era un estat febrós a causa d’un mal aire. Doncs bé, havíem vist alguna vegada la nostra mare portar-li un plat amb aigua a la que la tia, amb molta devoció, hi tirava una gota d’oli. Si aquesta es desfeia, es confirmava que el malalt tenia l’airada. Si no es desfeia, no la tenia, però ella, pel que podés ser, la resava igualment. Consistia a fer senyals de la creu sobre el plat i dir:

“En nom de la Santíssima Trinitat, que l’airada de …. (en aquest punt s’anomenava l’afectat)…… sigui curat.

Si l’has agafat al matí, que te’l curi sant Martí;

si l’has agafat al migdia, que te’l curi la Verge Maria;

si l’has agafat al vespre, que te’l curi sant Silvestre;

si l’has agafat a la nit, que te’l curi Déu infinit.”

Una vegada fet aquest ritual, els presents resaven una sèrie de parenostres.

No recordem si només ho feia una vegada o venia diversos dies a resar-la.

Jo en recordo una altra que era per curar els mussols, o furóncols que surten a la vora de la parpella. D’això a casa en deien una desfeta.

Deien:

“–Desfeta què fas aquí? 

–Aquí soc que Déu m’ha feta 

–Com pots dir que Déu t’ha feta, si Déu no fa cosa mala! 

Si és blanca, Déu que t’escampa. Si és negra, Déu que t’arreplega. Déu t’ha dut en bon torrent (¿) així com el sol es va ponent.

Clara és la lluna, clar és el sol, clara serà la vista d’aquest ull, si Déu vol.”

Ara que tinc consignades les dues oracions penso que el cerimonial del plat amb aigua i la gota d’oli el devien fer per confirmar la desfeta, que devia rebre aquest nom pel fet que es desfeia l’oli del plat. Sovint la memòria es juga males passades.

De la tia Carme tinc un altre record que segur que em podrà ajudar a concretar el Pere. Un altre dia l’explicarem.