dimarts, 14 d’abril del 2026

LLEGIM?

                     KNAPP, Florence, Els Noms. Traducció de Núria Parès Sellarès. Barcelona,                                                     Edicions 62 (El Balancí), 2026

  


Aquest llibre el vaig veure per les xarxes recomanat per la Montsant Font, de la llibreria Gaudí de Reus. Deia que el nom pot ser determinant en la vida de les persones. Pocs dies després hi vaig entrar a agafar un encàrrec i el vaig veure exposat. No vaig poder estar-me de comprar-lo i de llegir-lo.

Tot i que a la contraportada i ha unes crítiques boníssimes, el vaig començar a llegir amb certa recança. El començament em va agradar, però quan passava de capítol, algunes coses no em quadraven. Durant unes pàgines em sentia desorientada, perquè parlava de coses diferents al que havia llegit. Va haver de passar algun capítol més per entendre l’estructura del llibre, totalment singular.

Si al fill de la protagonista del llibre no li haguessin posat Gordon, com el seu pare i el seu avi -i potser el seu besavi-, i li haguessin posat Julian, seria un noi diferent? La vida de la seva mare canviaria molt, per aquest fet? Les relacions familiars es desestructurarien? I si la mare hagués fet cas a la seva filla de nou anys i li hagués posat Bear, que vol dir ós en anglès, i a més significa suau, tendre, valent, fort, el nen hauria pujat d’una altra manera? Tot això s’ho planteja l’autora i ens ho mostra d’una manera particular, implicant al lector, que ha de fer les seves pròpies deduccions.

Al final té un epíleg, que t’obliga a fer un esforç de comprensió si el vols entendre totalment; una llista dels noms del personatges que apareixen amb el significat de cada un d’ells, i una apartat d’agraïments i justificació d’alguns detalls de l’obra.

És un llibre que parla d’amor, altivesa, de maltractaments, de valentia, de relacions humanes, de retrobaments, de pors, de canvis, de penediment. En fi, de la vida mateixa.

Si el que voleu és llegir una novel·la plàcida que no us faci pensar, aquest no és el vostre llibre, però si gaudiu amb les lectures diferents que us remouen sentiments i que us fan plantejar-vos aspectes de la vostra vida, llegiu-lo. Jo no em penedeixo d’haver-lo escollit. Gràcies, Montsant!

                                                                                 Abril 2026

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada