LLEGIM?

     COLL, Pep, Dos taüts negres i dos de blancs, Barcelona, Ed. Proa (Col. A tot Vent,                             596), 2013

 

Aquest llibre el tenia a casa i segurament prové del mercat solidari que cada segon diumenge de mes ens espera a la Via Júlia, amb els companys Tòfol i Pepi atenent i recomanant llibres.

Segur que el vaig comprar per l’autor, no pas pel títol, que ja informa sobre el luctuós contingut. Al Pep Coll li vaig llegir un llibre i em va agradar. A més, la zona del Pallars Jussà, d’on és ell i on està ambientada la novel·la, és poc coneguda per a mi i m’atreia.

Descriu molt bé l’espai que va des de la Pobla de Segur i l’embassament de Talarn fins a Sallent d’Organyà i quasi el pantà d’Oliana. Una zona muntanyosa, formada per petits llogarets i masoveries bastant incomunicats a l’època en què està ambientada l’acció, primera meitat del segle XX. Tota aquesta zona, en aquella època era propietat d’un home ric de Barcelona, Joaquim Sindreu, que n’explotava la fusta dels boscos i llogava a baix preu les masoveries a pagesos perquè li cuidessin les cases. L’empresa hidroelèctrica també s’hi havia instal·lat per fabricar electricitat aprofitant l’aigua del riu.

Els personatges que van apareixent queden molt ben descrits. Dedica un capítol a cada un dels principals i va conformant la història a partir d’aquests protagonistes. Ben aviat tenim notícia d’aquest horrible assassinat de tota una família, un home, la seva dona i les dues filles, una adolescent i una nena, però no ho explica per ordre cronològic, sinó que ens anem assabentant del què ha passat a través dels personatges.

A través d’aquests personatges fa un recorregut pels fets històrics de l’època: la república, la guerra civil, els fugitius, l’entrada de les tropes franquistes, la postguerra i fins i tot la vida d’alguns exiliats a l’Argentina. També ens mostra les diferències socials entre els senyors i els que depenen d’ells i les relacions entre famílies, amb les pugnes per les herències, les enveges i també la cordialitat i l’ajut dels uns i els altres.

El llibre s’estructura en 19 capítols dedicat cada un d’ells a un subjecte. Dins del capítol, de vegades, fa salts en el temps sense previ avís. Has de deduir de què parla per algun personatge o tret específic. Això, de vegades, t’obliga a rellegir-lo per aclarir els fets d’abans i els de després. També és molt comú que el narrador, totalment omniscient, ens avanci esdeveniments. Per exemple: “El Joaquim s’acomiada de Carreu, un comiat que havia de ser definitiu”. “D’aquí a menys d’un any, l’home serà mort i enterrat”, etc.

El fet de centrar-se en cada u dels personatges dona al lector una perspectiva molt àmplia, perquè li permet viure uns mateixos fets sota la mirada de diverses persones. A més, tot i que la narració la porta el narrador, ell es posa a la pell de cada individu, i ens mostra el seu pensament i també la seva parla característica. L’autor s’esforça a recuperar mots propis de la zona i d’aquella època determinada.

Ell mateix, a l’epíleg, ens explica com va fer la recerca dels fets i tots aquells que el van ajudar a recollir-los. El llibre intercala unes 20 fotografies que serveixen per il·lustrar llocs i personatges. Tot i haver pogut recavar molta informació hi ha una part important de fantasia en la novel·la.

El llibre se m’ha fet amè i interessant. La part que he trobat més dura és la de l’últim capítol quan el que representa que és l’assassí, confessa amb pèls i senyals, com va matar a cada un dels quatre membres de la família. Aquesta part l’he trobat molt escabrosa.

Però el llibre està força bé i és recomanable per molts aspectes.

 

                                                                             Gener 2026