LLEGIM?

 CLARET SERRA, Andreu, París érem nosaltres. Barcelona, Ed Columna (Col·lecció                                     Clàssica, 1397), 2023

Aquesta novel·la me la va regalar la Josefina per les festes de Nadal del 2023. La meva amiga dels Amics de la Gent Gran ja no podia sortir sola i va encarregar a la seva filla que em comprés algun llibre. Ella va escollir aquest, que havia guanyat el  Premi Ramon Llull.

He trigat a llegir-lo per la seva temàtica. Tots els que he llegit sobre els exiliats m’han fet patir, per les condicions dures que van sofrir els que es van veure obligats a marxar de Catalunya i d’Espanya, però per fi em vaig decidir. L’autor narra la vida del seu pare, un personatge amb llums i ombres, més ombres que llums, al meu parer.

Però el llibre ha servit per repassar els fets polítics de la primera meitat del segle XX. Com que el personatge era de Súria, també es parla de la vida minera d’aquells pobles i els conflictes laborals i socials. En citar-los esmenta uns articles de la periodista Irene Polo, que jo havia llegit en el llibre La fascinació del Periodisme: “Jornades tràgiques. Sallent, el cau de l’angúnia”, “Catalans, castellans... Un problema més greu que el problema minaire, a Sallent” i “La darrera rebequeria de la FAI. A 340 metres sota terra. La vida al fons de les mines de Sallent, durant la vaga de braços caiguts. Parlant amb un dels enterrats”.

Un altre tema que aborda és la proclamació de la República, i l’esclat de la guerra, l’exili a França i les pugnes entre els exiliats del diferents partits d’esquerres. L’entrada dels alemanys i, finalment, la seva derrota. La desil·lusió de tots en veure que el govern de Franco, que esperaven que tingués els dies comptats, no queia i que Espanya seguia sota la seva dictadura arbitrària, repressiva i venjativa amb els contraris.

A apart de Súria, parla àmpliament de Rajadell, de Fonollosa, de Manresa, de Barcelona i, fins i tot, de La Fatarella, on el pare de l’autor va anar, en plena guerra, en una missió encomanada pel mateix president Companys. A l’exili els protagonistes estan a diversos llocs, sobretot a Cauçada, a París i a Acs. Però se’n citen molts més, perquè l’Andreu es mou per tot arreu. També hi surt Prada, on vivia Pau Casals, amb qui va mantenir una bona amistat. Finalment, amb la seva família es trasllada a Andorra. També se citen molts personatges amb qui va mantenir contacte a França i al nou país d’acollida.

I el fil conductor de tots els relats, polítics i socials és l’agitada vida d’Andreu Claret, el pare de l’autor, que és de novel·la. La seva vida de joventut, el seu primer matrimoni amb la Trini de Rajadell, el naixement del seus dos fills, Joan i Rosa M., la mort de la petita, que va suposar un tràngol per aquell home que semblava fort i dur. A França, l’enamorament de la Maria, molt més jove que ell, per a qui va deixar la seva dona. El naixement del seu fill Andreu, l’autor, i dels seus germans bessons, Gerard i Lluís, músics famosos. Les seves activitats tan diverses per guanyar-se la vida de la manera més surrealista...

En el pròleg, Andreu Claret fill explica com i de qui ha aconseguit tota la informació per escriure aquest complet relat sobre el seu pare. Realment ha hagut de fer un gran treball de documentació, però segons ell, li ha servit per retrobar-se amb el seu pare. I n’ha sortit un llibre molt complet. Per això va guanyar el Premi Ramon Llull-23.

                                                                                           Desembre 2025